ARTICLES (per any)

palafanga

 


 

En premsa

  • Enric Guinot, «Morphology of irrigated spaces in late medieval mudejar settlements: the Canal of Lorca (Riba-roja de Turia, Valencia)», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agrarian Archaeology: Irrigation, drainage, dry agriculture and pastures in Al-Andalus.
  • Enric Guinot, «La construcción de nuevos espacios agrarios en el siglo XIII. Repartimientos y parcelarios de fundación en el Pa´s Valenciano: Puçol i Vilafamés», J. Torró, E. Guinot (eds.), Expansión cristiana y transformaciones agrarias en la Península Ibérica medieval. El impacto de las conquistas en los paisajes y ecosistemas cultivados andalusíes (siglos XI-XVI), Valencia: PUV.
  • Ferran Esquilache, «The role of the Imazighen tribes in the building of the large irrigated areas in Sharq Al-Andalus. The irrigation canal of the Hawwāras in the Horta of Valencia», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agrarian Archaeology: Irrigation, drainage, dry agriculture and pastures in Al-Andalus.
  • Ferran Esquilache, «Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana», E. Vicedo-Rius (ed.), IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2018, p. 449-474.
  • Josep Torró, «On the problem of Andalusi dry farming: Aialt (Castell de Castells), a qarya with no irrigation system in the mountains of Valencia», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agrarian Archaeology: Irrigation, drainage, dry agriculture and pastures in Al-Andalus.
  • Josep Torró, Enric Guinot, «Los reales (riyadat) de Valencia antes y después de la conquista cristiana», J. Navarro Palazón, C. Trillo (eds.), Almunias. Las fincas de las élites en el Occidente islámico: poder, solaz y producción.
  • Josep Torró, Ferran Esquilache, «’Por donde jamás habían sido conducidas aguas’. La transformación agraria del marjal norte de la Albufera de Valencia (siglos XIII-XV)», J. Torró, E. Guinot (eds.), Expansión cristiana y transformaciones agrarias en la Península Ibérica medieval. El impacto de las conquistas en los paisajes y ecosistemas cultivados andalusíes (siglos XI-XVI), Valencia: PUV.

pujar

2017

pujar

2016

pujar

2015

pujar

2014

puja

2013

puja

2012

puja

2011

puja

2010

  • Enric Guinot, «La construcción de un paisaje medieval. Poder feudal y organización social del espacio rural en la Valencia del siglo XIII», J. A. Sesma (coord.), La Corona de Aragón en el centro de su historia 1208-1458. Aspectos económicos y sociales, Zaragoza, 2010, 109-133.
  • Josep Torró, «Tierras ganadas. Aterrazamiento de pendientes y desecación de marjales en la colonización cristiana del territorio valenciano», H. Kirchner (ed.), Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Oxford: British Archaeological Reports, 2010, 157-172.

puja

2009

puja

2008

puja

2007

puja

Anteriors a 2007

  • 2006: Enric Guinot, Javier Martí, «Las villasnuevas medievales valencianas (siglos XIII-XIV)», Boletín Arkeolan 14 (2006), 183-216.
  • 2005: Enric Guinot, «La política d’establiment i construcció de molins al regne de València durant el regnat de Jaume II», XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. II, Valencia, 2005, 2.172-2.204.
  • 2005: Enric Guinot, «Aproximació als molins medievals de Castelló de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXI (2005), 389-404.
  • 2005: Enric Guinot, «L’Horta de València a la baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal», Afers 51 (2005), 271-300.
  • 2005: Josep Torró, «Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transformacions de la colonització cristiana», J. Bolós (ed.) Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval, Lleida, 2007, p. 81-143. [Afers 51 (2005), 301-356]
  • 2003: Miquel Barceló, Josep Torró, «The hydraulic set-up of Bayt al-Ashwal Valley: a case study», A. al-Hakimi i F. Pélat (eds.), Indigenous Knowledge and Sustainable Agriculture in Yemen, Sanaca (Iemen), 2003, 130-132.
  • 2003: Miquel Barceló, Josep Torró, Julián Ortega i Arcadi Piera, «The Search for the Hararah asdâd in the area of Zafâr, Governorate of Ibb, Yemen», Proceedings of the Seminar for Arabian Studies 30 (2003), 133-142.
  • 2003: Josep Torró, «Arqueologia de la Conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles XIII-XIV)», M. Barceló et alii (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, Valencia, PUV, 2003, 153-200.
  • 2002: Concha Camps, Josep Torró, «Baños, hornos y pueblas. La Pobla de Vila-rasa y la reordenación urbana de Valencia en el siglo XIV», S. Dauksis, F. Taberner (eds.), Historia de la ciudad, II. Territorio, sociedad y patrimonio, València, 2002, 125-46.
  • 2002: Enric Guinot, «El riu de la Sénia: sistemes de reg i molins medievals», Acta Mediaevalia 23-24 (2002), 103-121.
  • 2002: Enric Guinot, Sergi Selma, «La Acequia Real del Júcar y sus molinos (La Ribera, País Valenciano)», III Jornadas de Molinología (Cartagena, 2001), Murcia, Gobierno de la Región de Murcia, 2002, 320-338.
  • 2002: Josep Torró, Enric Guinot, «De la madîna a la ciutat. Les pobles del sud i la urbanització dels extramurs de València (1270-1370)», Saitabi, 51-52 (2002), 51-103.
  • 2000: Enric Guinot, «Molins andalusins i molins feudals: l’ordenació del sistema hidràulic baix-medieval del riu de la Sénia», Th. Glick et alii. (eds.) Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Valencia, 2000, 193-227.
  • 2000: Miquel Barceló, Helena Kirchner, Josep Torró, «Going around Zafar (Yemen). The Banû Rucayn field survey: hydraulic archaeology and peasant work», Proceedings of the Seminar for Arabian Studies 30 (2000), 27-39.
  • 2000: Sergi Selma, «De la construcció islàmica al casilici modern: l’evolució del molí hidràulic valencià», Th. Glick et alii. (eds.) Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Valencia, Alfons el Magnànim, 2000, 101-161.
  • 2000: Sergi Selma, «Poblament i molins al districte islàmic de la Madina Al-Jazira Suqr (Alzira, la Ribera)», L’espai de l’aigua, Valencia, 2000, 89-106.
  • 2000: Thomas Glick, Enric Guinot, Luis Pablo Martínez (eds), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, VaLència, Alfons el Magnànim, 2000.
  • 1999: Sergi Selma, «Hidraulisme medieval al territori d’Onda», Butlletí d’Estudis Municipals d’Onda 1 (1999), 179-194.
  • 1998: Josep Torró, «La colonización del valle de Pego (c. 1280-c. 1300). Prospección y estudio morfológico: primeros resultados», Arqueología Espacial, 19-20 (1998), 443-461.
  • 1997: Josep Torró, «L’alqueria que esdevingué pobla. Morfologia urbana d’Agullent (segles XIII-XVI)», Actes del Primer Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, Diputació de València-Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, 1997, 939-954.
  • 1995: Josep Torró, «El urbanismo mudéjar como forma de resistencia. Alquerías y morerías en el reino de Valencia (siglos XIII-XVI)», Actas VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, 1996, 535-597.
  • 1995: Ramon Martí, Sergi Selma, «La huerta de la Madina de Subrub. (Segorbe, Castelló)», Boletín de Arqueología Medieval 9 (1995), 39-51.
  • 1994: Carles Rabasa, Sergi Selma, «L’agregació del Molinell a Culla en 1411 i l’inici d’un nou hidraulisme», Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750 aniversari, vol. 2, Ajuntament de Culla, 1994, 537-572.
  • 1994: Sergi Selma, «Evolució des de l’època andalusí de l’espai agrari irrigat a la vall de Veo (Serra d’Espadà, Castelló)», IV Congreso de Arqueología Medieval Española, Alacant, 1993, t.3, 1994, 567-574.
  • 1993: Sergi Selma, «Conquesta feudal i creació de monopolis de renda al País Valencià», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 69 (1993), 333-355.
  • 1993: Sergi Selma, «Molins i rodes: entorn d’una discussió desafortunada», Afers 15 (1993), 11-26.
  • 1992: Josep Torró, Josep Ivars, «Villas fortificadas y repoblación en el sur del País Valenciano. Los casos de Cocentaina, Alcoi y Penáguila», III Congreso de Arqueología Medieval Española, Oviedo, 1992, 472-482.
  • 1992: Sergi Selma, «Notes sobre la formació d’uns primers monopolis feudals a la Vall d’Albaida», Alba, Ontinyent, 7 (1992), 35-38.
  • 1991: Josep Torró, Josep Maria Segura, «Asentamientos cristianos fortificados (siglos XIII-XIV): una aproximación tipológica para el sur del País Valenciano», Fortificaciones y castillos de Alicante, Alacant, Caja Ahorros Provincial, 1991, 147-180.
  • 1991: Sergi Selma, «El molí hidràulic de farina i l’organització de l’espai rural andalusí. Dos exemples d’estudi arqueològic espacial a la Serra d’Espadà (Castelló)», Mélanges de la Casa de Velázquez XXVII (1991), 69-106.
  • 1990: Josep Torró, «El problema del hábitat fortificado en el sur del reino de Valencia después de la segunda revuelta mudéjar», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 7 (1990), 53-59.
  • 1989: Sergi Selma, «La integración de los molinos en un sistema hidráulico: la alquería de Artana (Serra d’Espadà, Castelló)», I Coloquio Historia y Medio Físico. El agua en zonas áridas: arqueología e historia, Almeria, t.2, 1989, 713-736.
  • 1988: Josep Torró, Josep Maria Segura, «Irrigación y asentamientos en la Vall de Perputxent», en Aigua i poblament musulmà, Ajuntament de Benissa, 1988, 67-92.

puja