LLIBRES

http://landscapesofconquest.org/wp-content/uploads/marquesado-noguera-214x300.jpgEl Marquesado de Noguera
Un señorío nobiliario en Petrer (Alicante)
Sabina Asins, Gabriel Segura, Miguel Ángel Guill i Mª Carmen Rico
Petrer, 2014. 238 p.
Ajuntament de Petrer
ISBN: 978-84-95254-46-7

L’estudi del paratge de Noguera i del títol de marqués del mateix nom ens ha revelat dades de gran interès; tant per a esclarir l’origen d’aquest privilegi nobiliari, com per deslligar la seua concessió de l’intent dels comtes d’Elda de controlar les fonts d’aigua bona de les quals es proveïa la vila d’Elda. El prestigi social que suposava la possessió d’un títol nobiliari i la facilitat amb que aquests es van concedir a la fi del segle XVII són la clau per entendre com un territori de tan reduïdes dimensions va donar origen, el 1670, al títol de marqués de Noguera. La seua història va lligada a la dels comtes d’Elda i els seus descendents: els Puñonrostro, els Centurión, els Cervelló, els ducs de Fernán-Núñez i, finalment, a la duquessa del Arco i el seu fill, l’actual marqués de Noguera. Però també a la dels llauradors i ermitans que la van treballar, així com a la dels successius propietaris que la van adquirir des de finals del segle XIX. Finalment, aquest estudi reactualitza el coneixement sobre les fonts que, almenys durant cinc-cents anys, van proveir d’aigua potable als veïns d’Elda. Indubtable és, doncs, el valor social, econòmic i patrimonial del paratge de Noguera, tant per les seues fonts com per casa, ermita i terres, però sobretot per la seua vinculació històrica als titulars del comtat i als habitants d’Elda i Petrer.

 


hidraulica feudalHidráulica agraria y sociedad feudal
Prácticas, técnicas, espacios
Josep Torró i Enric Guinot (eds.)
València, 2012. 286 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-8881-5

L’estudi de les pràctiques d’hidràulica agrària desenvolupades durant l’Edat Mitjana ha mostrat que no ens trobem davant fenòmens purament «etnogràfics» o solucions universals sense valor històric. En aquesta obra col·lectiva s’ofereixen, d’una banda, treballs representatius de regions on s’inicia l’expansió agrària en el marc de la cristal·lització del sistema feudal (Catalunya Vella, Llenguadoc, Borgonya) i, per un altre, diversos estudis sobre les transformacions produïdes en territori conquistats durant els segles XII (regió de Terol, vall del Segre), XIII (regne de València) i finals del XV (regne de Granada). A través de tots ells s’examina la diversitat de mitjans geogràfics (humits i àrids) on es despleguen tècniques hidràuliques aplicades al cultiu, els prats i la molineria.

Vegeu l’índex ací
Comprar ací

 


 
PetrerEl paisaje agrario aterrazado
Diálogo entre el hombre y el medio en Petrer (Alicante)
Sabina Asins Valis
València, 2010. 418 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-7678-2

Estudi de la història d’usos del territori de Petrer i la valorització dels seus recursos naturals, agrícoles i culturals, d’acord amb els requeriments de les actuals directrius d’ordenació territorial. En aquest sentit, els objectius de la Unió Europea es dirigeixen principalment a definir una nova política de cohesió territorial, social i econòmica. L’anàlisi detallada de la dinàmica del paisatge es converteix d’aquesta manera en una eina eficaç per a la planificació estratègica d’actuacions en el municipi, que afavoreixin l’aplicació, entre uns altres, del Conveni Europeu del Paisatge, de la Llei del Sòl, de la Directiva marc de l’aigua, de la Llei d’Avaluació dImpacte Ambiental de projectes i de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge de la Generalitat Valenciana.

Vegeu-lo en Google Llibres
Comprar ací

 


 
MontcadaMoncada i l’Orde del Temple en el segle XIII
Una comunitat rural de l’Horta de València en temps de Jaume I
Enric Guinot i Ferran Esquilache
València, 2010. 234 p.
Institució Alfons el Magnànim
ISBN: 978-84-782-2574-3

Al segle XIII la Corona d’Aragó es va estendre sobre el Xarq al-Àndalus en un context d’expansió de la societat feudal que implicava la colonització de les noves terres conquerides amb senyors i camperols. Una de les zones de major impacte de l’emigració del nord va ser la ciutat de València i la seua horta. La localitat de Montcada és una oportunitat única d’estudiar el procés de colonització en la perifèria urbana gràcies a l’excepcional col·lecció de pergamins conservats en l’antic arxiu de l’orde militar del Temple. Així, la combinació de documentació escrita i prospecció arqueològica permet endinsar-nos en un estudi detallat del paisatge rural andalusí que trobaren els colons cristians, el procés de repartiment que va dur a terme el rei entre els membres del consell aragonés de Calataiud, i la seua posterior substitució per colons majoritàriament catalans que dirigí el Temple arran d’esdevenir senyors de Montcada en 1246.

 


 
repartimentsRepartiments a la Corona d’Aragó
(segles XII-XIII)
Enric Guinot i Josep Torró (eds.)
València, 2007. 276 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-6752-0

Els llibres de repartiment han estat un objecte privilegiat de la historiografia tradicional sobre les grans conquestes hispàniques. Si semblava que tot podia estar dit, els nous plantejaments de la historiografia uropea sobre l’expansió feudal dels segles XI al XIII han obligat en els darrers anys a una profunda revisió dels processos colonitzadors desenvolupats a les fronteres de la Cristiandat llatina. Aquest llibre aplega les contribucions presentades al Col·loqui sobre Repartiments a la Corona d’Aragó (segles XII i XIII) celebrat a València el 31 de gener del 2005. Els autors proposen una revisió general de la problemàtica a través d’una nova anàlisi de les experiències colonitzadores que van seguir a les conquestes de la Vall de l’Ebre, la regió de Tortosa, l’illa de Mallorca i el Regne de València.

Vegeu-lo en Google Llibres
Comprar ací

 


 
coloniaEl naixement d’una colònia (2ª edició)
Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276)
Josep Torró
València, 2006 (1ª edició 1999). 254 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-6458-1

Aquest llibre, Premi Ferran Soldevila (1997) en la seua versió original, situa la conquesta i la creació del regne de València en el context de l’expansió -predadora i migratòria- del sistema feudal europeu i de la lògica que l’animava, alhora que descriu la resistència del camperolat andalusí i la integració dels supervivents en el nou ordre colonial. L’anàlisi del domini catalanoaragonès a la frontera valenciana del segle XIII mostra, així, l’inici dels trets decisius del colonialisme europeu modern. Ara, s’edita la segona edició. “On ne peut que conseiller la lecture de cet ouvrage intelligent qui n’hésite pas à remettre en question bien des idees reçues. II a force d’une demonstration: dans un projet coherent, il articule magistralement les différents acteurs, les divers phénomènes et les diversités régionales en un tout astucieux et séduisant”. Pascal Burési, Bulletin Critique des Annales Islamologiques (2001). “Allò que Torró mostra al seu llibre és el fet que les «plantilles» que alguns historiadors anteriors havien utilitzat com a marcs analítics han demostrat ser febles o incompletes, si no errònies… Torró dirigeix la nostra atenció vers una visió nova i més realista de la societat feudal del regne de València medieval”. Thomas F. Glick, Afers (2000). “Un llibre intel·ligent i ambiciós, que proposa hipòtesis sòlides i suggeridores a partir de les quals és possible repensar en nous termes, des de l’Edat Mitjana, el procés d’expansió occidental… L’obra mereix de ser llegida. I hauria de servir de punt de partida per a un debat certament fecund”. Pierre Guichard, L’Espill (1999). “How thoroughly and how rapidly James’s own experiment in building a society was blown off course needs the closer scrutiny which Torró gives it… This clear and concise account makes a good case for seeing the later years of the Conqueror’s reign as the decisive starting-point of Valencian identity”. Peter Rycraft, Euglish Historical Review (2004). “L’obra de Torró destaca per la seva originalitat de plantejaments i metodologia… Es tracta de reinterpretar un dels problemes més importants de les ciències socials… i no pas crear un higiènic passat on les seqüències cronològiques entre ètnies, llengües i religions ho expliquen tot”. Ricard Soto, Recerques (2001).

Vegeu-lo en Google Llibres
Comprar ací

 


 
s.Selma-Alto PalanciaEl Alto Palancia en época islámica
Sergi Selma Castell
Sogorb (València), 2005. 200 p.
Ajuntament de Sogorb
ISBN: 84-934375-1-4
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
molins_hidraulics_val Molins hidràulics valencians
Tecnologia, història i context social
Thomas Glick, Enric Guinot i Luis P. Martínez (eds.)
València, 2000. xxx p.
Institució Alfons el Magnànim
ISBN: 84-7822-321-5

El llibre és un compendi de coneixements sobre la història de la molinologia, sobre la importància de l’aprofitament de l’aigua en la cultura musulmana i en la cristiana, amb diferències importants sobre el tema de la propietat, l’ús i l’organització jurídica dels valencians al llarg dels segles. És al mateix temps una reivindicació dels paisatges agraris amenaçats per l’especulació urbanística contemporània. El llibre va acompanyat d’un gran nombre de plànols, mapes, croquis, esquemes i de fotografies, que donen encara més valor a un llibre ja de per si imprescindible i d’obligada lectura per les qüestions que planteja, especialment en la significació dels espais irrigats i l’organització de l’aprofitament de l’aigua establint unes diferències entre l’etapa musulmana i la feudal.

 
 
 


 

Publicació de Fonts Històriques

 
documentacio soltaPergamins, processos i cartes reials
Documentació dispersa valenciana del segle XIII
Enric Guinot Rodriguez (ed.)
València, 2010. 424 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-7742-0

La gran majoria de la documentació valenciana del segle XIII, com a tot arreu, va ser escrita en la llengua de les elits: el llatí. Tanmateix, l’ús de les llengües romàniques va anar introduint-se en els escrits, sobretot en l’administració municipal, en bona mesura per iniciativa del mateix Jaume I. En aquesta obra es transcriuen 185 documents escrits al regne de València en català entre els anys 1265 i 1399 i conservats en diversos arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona i l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. La majoria estan datats a la ciutat de València i destaquen també els redactats a les viles del nord, des de Castelló fins a Morella. Es tracta, doncs, d’una edició que no sols té un evident interès historiogràfic, sinó que aporta materials primerencs per a conèixer la història de la llengua a l’inici de la repoblació del nou regne.

Vegeu-lo en Google Llibres
Comprar ací

 


 
justicia cocentaina 2Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina
(1294-1295)
Josep Torró (ed.)
València, 2009. 420 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-7550-1

La Cocentaina de la fi del segle XIII era una vila mitjana, d’unes 200-300 llars cristianes, a les quals s’afegia la població musulmana de la moreria i de les nombroses alqueries del seu terme, que podien arribar, en conjunt, a dos centenars més de focs. Fou una vila reial, però ja a les darreries del segle passà a un personatge de l’alta noblesa com Roger de Llúria. El justícia, ofici clau en l’organització administrativa de la comunitat, generà una documentació que incloïa declaracions de testimonis i condemnes per plets referents normalment a deutes, així com obligacions que informen sobre la vida social i econòmica d’aquest nucli de colonització. Un interès addicional té la presència de diverses llengües, no sols el llatí i el català, sinó l’aragonès, de manera que aquests llibres permeten aproximar-se a una realitat lingüística més complexa del que podia suposar-se.

Vegeu-lo en Google Llibres
Comprar ací

 


 
justicia cocentaina 1Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina
(1269, 1275-1278, 1288-1290)
Josep Torró (ed.)
València, 2009. 596 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-7549-5

La Cocentaina de la fi del segle XIII era una vila mitjana, d’unes 200-300 llars cristianes, a les quals s’afegia la població musulmana de la moreria i de les nombroses alqueries del seu terme, que podien arribar, en conjunt, a dos centenars més de focs. Fou una vila reial, però ja a les darreries del segle passà a un personatge de l’alta noblesa com Roger de Llúria. El justícia, ofici clau en l’organització administrativa de la comunitat, generà una documentació que incloïa declaracions de testimonis i condemnes per plets referents normalment a deutes, així com obligacions que informen sobre la vida social i econòmica d’aquest nucli de colonització. Un interès addicional té la presència de diverses llengües, no sols el llatí i el català, sinó l’aragonès, de manera que aquests llibres permeten aproximar-se a una realitat lingüística més complexa del que podia suposar-se.

Vegeu-lo en Google Llibres
Comprar ací

 


 
justicia valencia 1Llibre de la Cort del Justícia de València
(1280-1282)
Enric Guinot, M. Àngels Diéguez i Carmel Ferragud (eds.)
València, 2008. 366 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-7280-7

Des de la creació del càrrec en 1245, el Justícia de València fou una institució clau del municipi, com a jutge ordinari civil i criminal en primera instància. Aquest oficial local hagué de dur uns registres sobre la seua activitat, uns llibres que recollien una documentació molt diversa, des de processos criminals amb declaracions de testimonis i sentències, fins a embargaments per deutes i vendes de penyores. La sèrie de llibres, que degué començar amb la creació del càrrec, només es conserva des de 1280, probablement per les pèrdues ocasionades per l’incendi de la l’arxiu de la ciutat en 1307. Aquest volum recull els documents compresos entre 1280-1282. Amb tot, els llibres corresponents al segle XIII constitueixen una font documental extraordinària, que permet acostar-se a la vida quotidiana i a la llengua de les primeres generacions de pobladors de la ciutat i dels seus voltants, provinents de Catalunya i d’Aragó.

Vegeu-lo en Google Llibres
Comprar ací

 


 
establiments maestratEstabliments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena
(segles XIV-XVIII)
Enric Guinot Rodriguez (ed.)
València, 2006. 588 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-7742-0

Edició de textos de procedència diversa sobre la normativa que regulava la vida quotidiana en les poblacions del nord del País Valencià en l’edat mitjana i l’edat moderna, alguns ja publicats, però amb l’interès afegit que els seus originals es troben actualment perduts. Al costat dels establiments pròpiament dits, s’hi inclouen alguns llibres dels mostassafs.

Vegeu-lo en Google Llibres
Comprar ací

 
 


 

Col•lecció Camins d’Aigua: El Patrimoni Hidràulic Valencià

camins

 

  1. Enric Guinot, Marc Ferri, Marc Ramírez, Ignasi Mangue, Javier Martí, Andreu Martínez, Vicent Sales, i Sergi Selma, La Real Acequia de Moncada, València, Conselleria d’Agricultura- Generalitat Valenciana, 1999.
  2. Enric Guinot i Sergi Selma, La Acequia Real del Júcar, València, Conselleria d’Agricultura- Generalitat Valenciana, 2000.
  3. Enric Guinot, Sergi Selma, Reis Lloria i Carles Rabassa, Las Acequias de la Plana de Castelló, València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, 2003.
  4. Enric Guinot i Sergi Selma, Las Acequias de Elche y Crevillente, València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, 2003.
  5. Enric Guinot i Sergi Selma, Els regs del Canal Xúquer-Turia, València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, 2006.
  6. Enric Guinot i Sergi Selma, Les séquies de l’Horta-nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, 2005.

 

Comprar ací