El passat 15 de gener de 2016 Ferran Esquilache, col·laborador d’aquest grup de recerca, va llegir a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València la seua tesi doctoral titulada “Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII”, que ha estat dirigida pel Dr. Enric Guinot. El tribunal que la avaluar va estar format pels doctors Antonio Malpica Cuello com a president, de la Universitat de Granada, Helena Kirchner com a vocal, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Josep Torró com a secretari, de la Universitat de València. La tesi fou qualificada amb un Excel·lent, Cum laude.
Fa temps que l’arqueologia hidràulica ha demostrat ser una metodologia imprescindible per a l’estudi de la societat andalusina. El que aquesta tesi es planteja és aplicar-la en una gran horta fluvial d’origen andalusí per tal d’estudiar, a partir d’estructures físiques com ara sistemes hidràulics i assentaments, les característiques d’aquesta societat, i per a veure com va evolucionar al llarg del temps, abans de la conquesta cristiana del segle XIII. La recerca evidencia que estem al davant d’una societat tribal, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys, i que això es reflecteix clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’Horta de València en aquell moment. A banda, s’aborda el paper que van tenir la ciutat de València i els diferents estats andalusins que es van anar succeint, en la configuració i evolució d’aquest immens espai hidràulic periurbà.