FERRAN ESQUILACHE

ferran_esquilache

Investigador contractat postdoctoral

Universitat de València / Universitat de Granada

Contacte: ferran.esquilache@gmail.com

 

Línies de Recerca

  • Arqueologia hidràulica de les grans hortes
  • Organització social del paisatge andalusí
  • Colonització cristiana
  • Història Rural baix-medieval

Publicacions

Tesi doctoral

  • Títol: «Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII».
  • Director: Enric Guinot Rodríguez
  • Resum: Fa molts anys que diversos autors discuteixen al voltant dels orígens romans o musulmans de les grans hortes fluvials mediterrànies. Aquest debat, amb un rerefons ideològic que poques vegades es recolzava en una investigació, estava des del principi mal plantejat per l’interés en trobar “l’inici” d’un espai agrari que es pressuposava ja acabat en aquell moment tal com el coneixem actualment. El que no es feia, però, era intentar definir les característiques concretes de les societats que suposadament van construir i treballar aquests espais agraris. Ja fa un temps que la historiografia ha identificat amb total seguretat l’origen andalusí de l’horta de València. Amb tot, el que aquesta tesi es proposa és estudiar, a partir de les estructures agràries (sistemes hidràulics, assentaments, etc.), les característiques concretes de la societat andalusina que la va construir, i com va evolucionar per si mateixa abans de l’arribada dels conqueridors feudals I els colons cristians a partir del segle XIII. La recerca feta fins ara evidencia que estem al davant d’una societat segmentaria i tributària, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys referint-se a al-Andalus, i que això es reflexa clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’horta de València en aquesta època. En definitiva, es tracta d’estudiar els espais agraris dels grups camperols per a, finalment, identificar en realitat la seua organització social i els seus processos de treball. Per a fer-ho s’aplicaran els mètodes de l’anomenada Arqueologia hidràulica, la qual combina (i) la prospecció i reconstrucció dels espais hidràulics, (ii) la seua interpretació morfològica per a identificar les fases de construcció, i finalment (iii) el creuament d’aquestes dades amb les proporcionades per la documentació escrita i qualsevol altra metodologia arqueològica.
  • Nota : Excel·lent Cum Laude
  • Text en pdf: Podeu llegir la tesi sencera ací (visualització)