Investigador contractat postdoctoral
Universitat de València / Universitat de Granada
Contacte: ferran.esquilache@gmail.com
Línies de Recerca
- Arqueologia hidràulica de les grans hortes
- Organització social del paisatge andalusí
- Colonització cristiana
- Història Rural baix-medieval
Publicacions
- En premsa – «Els poblament dels musulmans valencians entre la conquesta cristiana i l’expulsió dels moriscos», I. Donoso (ed.), Despoblats moriscos, Publicacions Universitat d’Alacant, 2022.
- 2022 – [Amb Enric Guinot], «La construcción del paisaje rural de secano durante el proceso de colonización feudal del siglo XIII en el Reino de Valencia. El caso de Catí (Els Ports-Maestrat)», Cuadernos de Geografía, 108-109 (1), 335-358.
- 2021 – «Searching for the Origin: A New Interpretation for the Horta of Valencia in the Time of al-Andalus», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agricultural Landscapes of Al-Andalus, and the Aftermath of the Feudal Conquest, Turnhout: Brepols, 127-152.
- 2021 – «La “fila’ de agua valenciana y otras medidas de aforo. La verdadera naturaleza de un sistema de medición de caudales de origen andalusí», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III Historia Medieval, 34, 297-326.
- 2021 – «La distribución tradicional del agua del río Turia entre las acequias de la Huerta de Valencia. Un sistema de origen bajomedieval», Historia Agraria. Revista de Agricultura, 85, 71-97.
- 2021 – «Zonas de pasto y gestión de marjales en balad Balansiya. Unas hipótesis para el estudio de la ganadería andalusí desde la arqueología del paisaje», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 22, 165-189.
- 2021 – «Més enllà de la ‘revolució verda’. El paper dels cultius en la formació de l’agrosistema andalusí», E. Vicedo-Rius (ed.), Cultius, especialització i mercats, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2021, 21-48.
- 2020 – «Sobre el limitado papel del Estado en la construcción y la gestión de la Huerta de Valencia en época andalusí», A. García Porras, A. Fábregas (eds), Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV), Granada: Ediciones Universidad de Granada, 2021, 217-246.
- 2020 – [Amb Vicent Baydal], De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell. Els orígens medievals d’un poble de l’Horta Nord. Valencia: Institució Alfons el Magnànim.
- 2020 – [Amb Vicent Baydal], «Una nova proposta d’identificació de l’«alqueria mia per nom Xilvella» de la crònica de Ramon Muntaner: les Cases de Bàrcena, al nord de la ciutat de València», SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 16 (2020), 24-39.
- 2019 – [Amb Frederic Aparisi], Aigua per al pa, aigua per al sucre. La construcció de les séquies de Palma i d’en March a l’Alfàs de l’Horta de Gandia. Segles XIII i XV, Lleida: Universitat de Lleida.
- 2019 – «L’organització hidráulica en dos husun rurals de l’amal d’Alzira. Les hortes fluvials de la Vall d’Alcalà en època andalusina», Afers. Fulls de recerca i pensament, 93 (2019), 377-407.
- 2019 – «Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana», E. Vicedo-Rius (ed.), IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2019, 449-474.
- 2018 – Els constructors de l’Horta de València. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII, València: Publicacions de la Universitat de València.
- 2018 – [Amb Josep Torró], «’Por donde jamás habían sido conducidas aguas’. La transformación agraria del marjal norte de la Albufera de Valencia (siglos XIII-XV)», J. Torró, E. Guinot (eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), València: PUV, 2018, 161-225.
- 2017 – [Amb Enric Guinot], «Not only peasants: the myth of continuity in the irrigation communities of Valencia, Spain, in the medieval and early modern periods», Continuity and Change, 32-2 (2017), 129-156.
- 2016 – «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’IDECO, 9 (2016), 67-85.
- 2015 – «Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida del Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 27 (2015), 13-41.
- 2014 – [Amb Josep Torró, Enric Guinot], «La transformation du milieu littoral dans une société mediévalé de conquête : le royaume de Valence (c. 1240-c. 1330)», L. Mercuri, R. González Villaescusa, F. Bertoncello (eds.), Implantations humaines en milieu littoral Méditerranéen : facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace (Préhistoire, Antiquité, Moyen Âge). XXXIVe Rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes, Antibes: Éditions APDCA, 411-422.
- 2014 – [Amb Enric Guinot], «La gestió tècnica de la Irrigació en les hortes històriques valencianes. El sequier, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII)», Millars. Espai i Història, XXXVII (2014), 59-99.
- 2014 – «La cuestión de la proporcionalidad en la distribución del agua de riego. El caso de la acequia de Favara (huerta de Valencia)», C. Sanchis-Ibor et al. (eds.), Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, València: Universitat Polítència de València, 2014, 50-69.
- 2014 – «Els orígens medievals de la séquia d’Alèdua. Andalusins, moriscos i feudals a la foia de Llombai», J. Nogués (ed.), Centenari de la Comunitat de Regants de la Séquia d’Alèdua d’Alginet, Alginet (València), 143-164.
- 2012 – [Amb Enric Guinot], «La reorganización del paisaje agrario en la huerta de Valencia después de la conquista feudal. El sistema hidráulico y el parcelario de Montcada y Benifaraig en el siglo XIII», Debates de Arqueología Medieval 2 (2012), 229-276.
- 2012 – [Amb Ivan Martínez], «Les dificultats en l’aprofitament de les aigües del Xúquer. El molí, l’assut i la nora de Matada (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària 22 (2012), 55-76.
- 2011 – «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València», Recerques. Història, economia, cultura 62 (2011), 5-36.
- 2011 – «Prospectar huertas y vegas fluviales. El estudio del paisaje histórico andalusí en la huerta de València mediante Arqueología hidráulica y análisis morfológico», Arqueología medieval (on line), publicat el 13/9/2011.
- 2010 – «Perspectivas y problemas en la aplicación de la Arqueología hidráulica a las grandes huertas fluviales. Balance de la investigación en la huerta de Valencia», Castro Correa et alii. (eds.), Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencia de la Antigüedad y de la Edad Media. Oxford: British Archaeological Reports, 2010, 211-221.
- 2009 – «Sobre la rigidez de los sistemas hidráulicos y la evolución del parcelario en las huertas de moriscos. El caso de la acequia de Alèdua», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol: Instituto de Estudios Turolenses, 2009, 379-392.
Tesi doctoral
- Títol: «Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII».
- Director: Enric Guinot Rodríguez
- Resum: Fa molts anys que diversos autors discuteixen al voltant dels orígens romans o musulmans de les grans hortes fluvials mediterrànies. Aquest debat, amb un rerefons ideològic que poques vegades es recolzava en una investigació, estava des del principi mal plantejat per l’interés en trobar “l’inici” d’un espai agrari que es pressuposava ja acabat en aquell moment tal com el coneixem actualment. El que no es feia, però, era intentar definir les característiques concretes de les societats que suposadament van construir i treballar aquests espais agraris. Ja fa un temps que la historiografia ha identificat amb total seguretat l’origen andalusí de l’horta de València. Amb tot, el que aquesta tesi es proposa és estudiar, a partir de les estructures agràries (sistemes hidràulics, assentaments, etc.), les característiques concretes de la societat andalusina que la va construir, i com va evolucionar per si mateixa abans de l’arribada dels conqueridors feudals I els colons cristians a partir del segle XIII. La recerca feta fins ara evidencia que estem al davant d’una societat segmentaria i tributària, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys referint-se a al-Andalus, i que això es reflexa clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’horta de València en aquesta època. En definitiva, es tracta d’estudiar els espais agraris dels grups camperols per a, finalment, identificar en realitat la seua organització social i els seus processos de treball. Per a fer-ho s’aplicaran els mètodes de l’anomenada Arqueologia hidràulica, la qual combina (i) la prospecció i reconstrucció dels espais hidràulics, (ii) la seua interpretació morfològica per a identificar les fases de construcció, i finalment (iii) el creuament d’aquestes dades amb les proporcionades per la documentació escrita i qualsevol altra metodologia arqueològica.
- Nota : Excel·lent Cum Laude
- Text en pdf: Podeu llegir la tesi sencera ací (visualització)