Investigador contratado posdoctoral
Universitat de València / Universitat de Granada
Contacto: ferran.esquilache@gmail.com
Línias de Investigación
- Arqueología hidráulica de las grandes huertas mediterráneas
- Organitzación social del paisaje andalusí
- Colonización cristiana
- Historia Rural bajomedieval
Publicaciones
- En prensa – «Els poblament dels musulmans valencians entre la conquesta cristiana i l’expulsió dels moriscos», I. Donoso (ed.), Despoblats moriscos, Publicacions Universitat d’Alacant, 2022.
- 2022 – [Con Enric Guinot], «La construcción del paisaje rural de secano durante el proceso de colonización feudal del siglo XIII en el Reino de Valencia. El caso de Catí (Els Ports-Maestrat)», Cuadernos de Geografía, 108-109 (1), 335-358.
- 2021 – «Searching for the Origin: A New Interpretation for the Horta of Valencia in the Time of al-Andalus», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agricultural Landscapes of Al-Andalus, and the Aftermath of the Feudal Conquest, Turnhout: Brepols, 127-152.
- 2021 – «La “fila’ de agua valenciana y otras medidas de aforo. La verdadera naturaleza de un sistema de medición de caudales de origen andalusí», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III Historia Medieval, 34, 297-326.
- 2021 – «La distribución tradicional del agua del río Turia entre las acequias de la Huerta de Valencia. Un sistema de origen bajomedieval», Historia Agraria. Revista de Agricultura, 85, 71-97.
- 2021 – «Zonas de pasto y gestión de marjales en balad Balansiya. Unas hipótesis para el estudio de la ganadería andalusí desde la arqueología del paisaje», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 22, 165-189.
- 2021 – «Més enllà de la ‘revolució verda’. El paper dels cultius en la formació de l’agrosistema andalusí», E. Vicedo-Rius (ed.), Cultius, especialització i mercats, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2021, 21-48.
- 2020 – «Sobre el limitado papel del Estado en la construcción y la gestión de la Huerta de Valencia en época andalusí», A. García Porras, A. Fábregas (eds), Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV), Granada: Ediciones Universidad de Granada, 2021, 217-246.
- 2020 – [Con Vicent Baydal], De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell. Els orígens medievals d’un poble de l’Horta Nord. Valencia: Institució Alfons el Magnànim.
- 2020 – [Con Vicent Baydal], «Una nova proposta d’identificació de l’«alqueria mia per nom Xilvella» de la crònica de Ramon Muntaner: les Cases de Bàrcena, al nord de la ciutat de València», SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 16 (2020), 24-39.
- 2019 – [Con Frederic Aparisi], Aigua per al pa, aigua per al sucre. La construcció de les séquies de Palma i d’en March a l’Alfàs de l’Horta de Gandia. Segles XIII i XV, Lérida: Universitat de Lleida.
- 2019 – «L’organització hidráulica en dos husun rurals de l’amal d’Alzira. Les hortes fluvials de la Vall d’Alcalà en època andalusina», Afers. Fulls de recerca i pensament, 93 (2019), 377-407.
- 2019 – «Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana», E. Vicedo-Rius (ed.), IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2019, 449-474.
- 2018 – Els constructors de l’Horta de València. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII, Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
- 2018 – [Con Josep Torró], «’Por donde jamás habían sido conducidas aguas’. La transformación agraria del marjal norte de la Albufera de Valencia (siglos XIII-XV)», J. Torró, E. Guinot (eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), Valencia: PUV, 2018, 161-225.
- 2017 – [Con Enric Guinot], «Not only peasants: the myth of continuity in the irrigation communities of Valencia, Spain, in the medieval and early modern periods», Continuity and Change, 32-2 (2017), 129-156.
- 2016 – «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’IDECO, 9 (2016), 67-85.
- 2015 – «Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida del Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 27 (2015), 13-41.
- 2014 – [Con Josep Torró, Enric Guinot], «La transformation du milieu littoral dans une société mediévalé de conquête : le royaume de Valence (c. 1240-c. 1330)», L. Mercuri, R. González Villaescusa, F. Bertoncello (eds.), Implantations humaines en milieu littoral Méditerranéen : facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace (Préhistoire, Antiquité, Moyen Âge). XXXIVe Rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes, Antibes: Éditions APDCA, 411-422.
- 2014 – [Con Enric Guinot], «La gestió tècnica de la Irrigació en les hortes històriques valencianes. El sequier, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII)», Millars. Espai i Història, XXXVII (2014), 59-99.
- 2014 – «La cuestión de la proporcionalidad en la distribución del agua de riego. El caso de la acequia de Favara (huerta de Valencia)», C. Sanchis-Ibor et al. (eds.), Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, Valencia: Universitat Polítència de València, 2014, 50-69.
- 2014 – «Els orígens medievals de la séquia d’Alèdua. Andalusins, moriscos i feudals a la foia de Llombai», J. Nogués (ed.), Centenari de la Comunitat de Regants de la Séquia d’Alèdua d’Alginet, Alginet (Valencia), 143-164.
- 2012 – [Con Enric Guinot], «La reorganización del paisaje agrario en la huerta de Valencia después de la conquista feudal. El sistema hidráulico y el parcelario de Montcada y Benifaraig en el siglo XIII», Debates de Arqueología Medieval 2 (2012), 229-276.
- 2012 – [Con Ivan Martínez], «Les dificultats en l’aprofitament de les aigües del Xúquer. El molí, l’assut i la nora de Matada (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària 22 (2012), 55-76.
- 2011 – «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València», Recerques. Història, economia, cultura 62 (2011), 5-36.
- 2011 – «Prospectar huertas y vegas fluviales. El estudio del paisaje histórico andalusí en la huerta de València mediante Arqueología hidráulica y análisis morfológico», Arqueología medieval (on line), publicado el 13/9/2011.
- 2010 – «Perspectivas y problemas en la aplicación de la Arqueología hidráulica a las grandes huertas fluviales. Balance de la investigación en la huerta de Valencia», Castro Correa et alii. (eds.), Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencia de la Antigüedad y de la Edad Media. Oxford: British Archaeological Reports, 2010, 211-221.
- 2009 – «Sobre la rigidez de los sistemas hidráulicos y la evolución del parcelario en las huertas de moriscos. El caso de la acequia de Alèdua», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel: Instituto de studios Turolenses, 2009, 379-392.
Tesis doctoral
- Título : «Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII» // Título en castellano : «Los espacios agrarios y la estructura social en una gran huerta fluvial andalusí. La construcción y evolución de la Huerta de Valencia entre los siglos VIII y XIII)».
- Director: Enric Guinot Rodríguez
- Resumen: Hace muchos años que diversos autores discuten en torno a los orígenes romanos o musulmanes de las grandes huertas fluviales mediterráneas. Este debate, con un trasfondo ideológico que pocas veces se apoyaba en una investigación, estaba desde el principio mal planteado por el interés en encontrar “el inicio” de un espacio agrario que se presuponía ya terminado en ese momento tal y como lo conocemos actualmente. Lo que no se hacía, sin embargo, era intentar definir las características concretas de las sociedades que supuestamente construyeron y trabajaron estos espacios agrarios. Ya hace un tiempo que la historiografía ha identificado con total seguridad el origen andalusí de la huerta de Valencia. Con todo, lo que esta tesis se propone es estudiar, a partir de las estructuras agrarias (sistemas hidráulicos, asentamientos, etc.), las características concretas de la sociedad andalusí que la construyó, y cómo evolucionó por sí misma antes de la llegada de los conquistadores feudales y los colonos cristianos a partir del siglo XIII. La investigación realizada hasta ahora evidencia que estamos ante una sociedad segmentaria y tributaria, tal como la definió Pierre Guichard hace más de 35 años refiriéndose a al-Andalus, y que esto se refleja claramente en la morfología de los sistemas y los espacios hidráulicos que formaban la huerta de Valencia en esta época. En definitiva, se trata de estudiar los espacios agrarios de los grupos campesinos para, finalmente, identificar en realidad su organización social y sus procesos de trabajo. Para ello se aplicarán los métodos de la llamada Arqueología hidráulica, la cual combina (i) la prospección y reconstrucción de los espacios hidráulicos, (ii) su interpretación morfológica para identificar las fases de construcción, y finalmente (iii ) el cruce de estos datos con los proporcionados por la documentación escrita y cualquier otra metodología arqueológica.
- Nota : Sobresaliente Cum Laude
- Texto en pdf: Puede leerse la tesis completa aquí (visualització)