Aigua per al pa, aigua per al sucre
La construcció de les séquies de Palma i d’en March a l’Alfàs de l’Horta de Gandia. Segles XIII i XV
Ferran Esquilache and Frederic Aparisi
Lleida, 2019, 154 p.
Edicions i publicacions de la Universitat de Lleida
ISBN: 9788491441922
Sota el títol Aigua per al pa, aigua per al sucre, aquest treball estudia el paisatge agrari de la Séquia de Palma i la Séquia d’en March, dos sistemes hidràulics que es localitzen a la partida de l’Alfàs, enclavada entre els rius Serpis i Vernissa i inserida als termes municipals d’Ador, Palma i Beniarjó, a la Safor (País Valencià). Gràcies a la combinació de l’arqueologia hidràulica i la documentació escrita, l’estudi evidencia que la Séquia de Palma fou construïda a mitjan segle XIII per la societat cristiana -tot i que probablement reaprofitava en part una canalització prèvia d’origen andalusí- a fi d’ampliar la superfície irrigada i consolidar el poblament cristià a Palma i Ador. La Séquia d’en March fou construïda el 1457 a iniciativa d’Ausias March, senyor de Beniarjó, per augmentar la producció de sucre. Les noves terres irrigades no foren dedicades exclusivament al conreu de la canyamel, però van permetre incrementar-ne la producció tot garantint igualment l’abastiment local de blats. Malgrat la diferència cronològica i l’extensió desigual entre ambdós sistemes, tots dos responen en darrera instància a la mateixa finalitat: l’obtenció de renda per part dels senyors.
Els constructors de l’Horta de València
Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII
Ferran Esquilache Martí
Valencia, 2018. 496 p.
Publicacions de la Universitat de València
ISBN: 978-84-9134-372-1
La Huerta de Valencia es el área irrigada histórica más grande y conocida del Mediterráneo occidental y durante mucho tiempo se discutió cuales habían sido sus verdaderos orígenes, que ahora sabemos vinculados, sin duda, al periodo de al-Andalus. Más allá de este debate, la presente obra emplea los métodos de la arqueología hidráulica y el análisis morfológico de las estructuras agrarias para analizar la formación y la evolución de la huerta en relación con la sociedad andalusí, que se erige como el auténtico objeto de estudio. ¿En qué momento, cómo y por qué forjaron y ampliaron los grupos campesinos andalusíes la Huerta de Valencia? Aquí se proponen varias fases de construcción, que parecen estar relacionadas con la evolución y los cambios sociales que se produjeron durante aquella época, e incluso se plantea una hipótesis de adscripción cronológica para cada fase. También se analiza el papel de la ciudad de Valencia en la formación de la huerta, como sede del mercado y del poder, así como el papel que pudieron tener los diversos estados islámicos andalusís en toda aquella evolución, en el contexto de una sociedad tributaria como era la andalusí.
See index here
See in Google Books
Buy here
Trigo y ovejas
El impacto de las conquista en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI)
Josep Torró and Enric Guinot (eds.)
Valencia, 2018. 285 p.
Publicacions de la Universitat de València
ISBN: 978-84-9134-281-6
Los trabajos reunidos en esta obra estudian la formación de nuevos órdenes agrarios que acompañó a la colonización cristiana de los territorios ibéricos conquistados a al-Andalus, desde finales del siglo XI hasta los inicios de la Época Moderna. La apropiación de los espacios agrarios creados por los musulmanes fue seguida por reorientaciones profundas que alteraron los ecosistemas agro-pastorales en función del éxito de las migraciones propiciadas por las conquistas y de los factores técnicos experimentados en las regiones de procedencia. Las distintas contribuciones comprenden visiones tanto del reino de Castilla como de la Corona de Aragón, pero a pesar de su diversidad, estas transformaciones comparten una lógica común, un «cambio de escala» determinado por criterios extensivos, que contrasta con el carácter intensivo de los espacios agrarios andalusíes y el sentido del límite que subyace en su concepción.
El Marquesado de Noguera
Un señorío nobiliario en Petrer (Alicante)
Sabina Asins, Gabriel Segura, Miguel Ángel Guill and Mª Carmen Rico
Petrer, 2014. 238 p.
Petrer Council
ISBN: 978-84-95254-46-7
The study of the site of Noguera and the concession of the title of marquis of the same name has revealed interesting data; both shed light on the origin of that title of nobility, and to untie its granting of the attempt, by the counts of Elda, to control the springs of good water that supplied the village of Elda. The social prestige that implied the possession of titles of nobility -and the ease with which these were awarded at the end of the 17th century- are the key to understanding how a territory of such a small size led, in 1670, to the title of Marquis of Noguera. Its history is linked to that of the counts of Elda and their descendants: the Puñonrostro, the Centurión, Cervelló, the dukes of Fernán-Núñez and, finally, to the Duchess of Arco and her son, the current Marquis of Noguera. But also to the farmers and hermits that worked the land, as well as to the successive owners who acquired this property since the end of the 19th century until now. Finally, this study re-updates the knowledge of the springs that, at least for five hundred years, supplied drinking water to the Elda neighbors. Undoubtedly it is the social, economic and heritage value of the site of Noguera, not only for its springs and for its house, chapel and lands, but moreover, especially for its historical link to the holders of the county and to the inhabitants of Elda and Petrer.
Sold out
Hidráulica agraria y sociedad feudal
Prácticas, técnicas, espacios
Josep Torró and Enric Guinot (eds.)
Valencia, 2012. 286 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-8881-5
El estudio de las prácticas de hidráulica agraria desarrolladas durante la Edad Media ha mostrado que no nos hallamos ante fenómenos puramente «etnográficos» o soluciones universales sin valor histórico. En esta obra colectiva se ofrecen, por un lado, trabajos representativos de regiones donde se inicia la expansión agraria en el marco de la cristalización del sistema feudal (Cataluña Vieja, Languedoc, Borgoña) y, por otro, varios estudios sobre las transformaciones producidas en territorios conquistados durante los siglos XII (región de Teruel, valle del Segre), XIII (reino de Valencia) y finales del XV (reino de Granada). A través de todos ellos se examina la diversidad de medios geográficos (húmedos y áridos) donde se despliegan técnicas hidráulicas aplicadas al cultivo, los prados y la molinería.
Los valencianos de tiempos de Jaime I
La formación de una sociedad feudal en el mediterráneo del siglo XIII
Enric Guinot
Valencia, 2011. 312 p.
Tirant editorial
ISBN: 9788415442226
El segle XIII representa un clar període d’acceleració en la història de la societat valenciana en produir-se la conquesta de la regió oriental d’al-Andalus per part de la Corona d’Aragó, amb la consegüent destrucció d’un estat i unes formes de poder de base musulmana substituïts per una nova societat feudal portada pels colons repobladors des de Catalunya i Aragó. Es freqüent atribuir la preeminència d’aquests fets a la figura del rei Jaume I, però és evident que els seues protagonistes van ser el conjunt d’ambdues societats, amb la seua derrota i recerca de la supervivència en el cas dels andalusins, i la seua victòria i ganes d’aconseguir una vida millor per als cristians del nord. Entre ambdós pols circula aquesta obra, explicant qui van ser uns i altres a través de diverses situacions d’aqueles gents al llarg dels 1200 i com construïren una nova societat al regne de València, amb les seues institucions i estructures econòmiques, rurals i urbanes en el marc de les senyories i viles reials, però sense oblidar que hi havia vendedors i vençuts. És, doncs, aquest, el retrat de dos pobles en conficte i en convivència, amb la imatge del rei Conqueridor de fons.
El paisaje agrario aterrazado
Diálogo entre el hombre y el medio en Petrer (Alicante)
Sabina Asins Valis
Valencia, 2010. 418 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-7678-2
Estudio de la historia de usos del territorio de Petrer y la valorización de sus recursos naturales, agrícolas y culturales, acorde con los requerimientos de las actuales directrices de ordenación territorial. En este sentido, los objetivos de la Unión Europea se dirigen principalmente a definir una nueva política de cohesión territorial, social y económica. El análisis detallado de la dinámica del paisaje se convierte de este modo en una herramienta eficaz para la planificación estratégica de actuaciones en el municipio, que favorezcan la aplicación, entre otros, del Convenio Europeo del Paisaje, de la Ley del Suelo, de la Directiva Marco del Agua, de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos y de la Ley de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje de la Generalitat Valenciana.
See index here
See in Google Books
Buy here
Moncada i l’Orde del Temple en el segle XIII
Una comunitat rural de l’Horta de València en temps de Jaume I
Enric Guinot and Ferran Esquilache
Valencia, 2010. 234 p.
Alfons el Magnànim Institution
ISBN: 978-84-782-2574-3
The Crown of Aragon expanded over the Sharq Al-Andalus in the thirteenth century in a general context of feudal expansion. This involved the colonization of new lands by lords and peasants and the city of Valencia and its hinterland were one of the major areas of Christian immigration from the North. In this sense, the study about the village of Montcada is a great chance to study the process of colonization in the urban periphery, thanks to the exceptional collection of scrolls kept in the archives of the Temple Order. The combination of archaeological and written documentation allows us to study in detail various matters, as the reconstruction of the Andalusian landscape at the time of the Christian conquest or the process of distribution of land made by the king in 1238 among the inhabitants of the Aragonese town of Calatayud. Later, in a second phase, these first settlers were replaced by Catalan ones when the Knights Templar had become lords of Montcada in 1246.
Repartiments a la Corona d’Aragó
(segles XII-XIII)
Enric Guinot and Josep Torró (eds.)
Valencia, 2007. 276 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-6752-0
Els llibres de repartiment han estat un objecte privilegiat de la historiografia tradicional sobre les grans conquestes hispàniques. Si semblava que tot podia estar dit, els nous plantejaments de la historiografia uropea sobre l’expansió feudal dels segles XI al XIII han obligat en els darrers anys a una profunda revisió dels processos colonitzadors desenvolupats a les fronteres de la Cristiandat llatina. Aquest llibre aplega les contribucions presentades al Col·loqui sobre Repartiments a la Corona d’Aragó (segles XII i XIII) celebrat a València el 31 de gener del 2005. Els autors proposen una revisió general de la problemàtica a través d’una nova anàlisi de les experiències colonitzadores que van seguir a les conquestes de la Vall de l’Ebre, la regió de Tortosa, l’illa de Mallorca i el Regne de Valencia.
See index here
See in Google Books
Buy here
El naixement d’una colònia (2nd edition)
Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276)
Josep Torró
Valencia, 2006 (1st edition 1999). 254 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-6458-1
Aquest llibre, Premi Ferran Soldevila (1997) en la seua versió original, situa la conquesta i la creació del regne de València en el context de l’expansió -predadora i migratòria- del sistema feudal europeu i de la lògica que l’animava, alhora que descriu la resistència del camperolat andalusí i la integració dels supervivents en el nou ordre colonial. L’anàlisi del domini catalanoaragonès a la frontera valenciana del segle XIII mostra, així, l’inici dels trets decisius del colonialisme europeu modern. Ara, s’edita la segona edició. “On ne peut que conseiller la lecture de cet ouvrage intelligent qui n’hésite pas à remettre en question bien des idees reçues. II a force d’une demonstration: dans un projet coherent, il articule magistralement les différents acteurs, les divers phénomènes et les diversités régionales en un tout astucieux et séduisant”. Pascal Burési, Bulletin Critique des Annales Islamologiques (2001). “Allò que Torró mostra al seu llibre és el fet que les «plantilles» que alguns historiadors anteriors havien utilitzat com a marcs analítics han demostrat ser febles o incompletes, si no errònies… Torró dirigeix la nostra atenció vers una visió nova i més realista de la societat feudal del regne de València medieval”. Thomas F. Glick, Afers (2000). “Un llibre intel·ligent i ambiciós, que proposa hipòtesis sòlides i suggeridores a partir de les quals és possible repensar en nous termes, des de l’Edat Mitjana, el procés d’expansió occidental… L’obra mereix de ser llegida. I hauria de servir de punt de partida per a un debat certament fecund”. Pierre Guichard, L’Espill (1999). “How thoroughly and how rapidly James’s own experiment in building a society was blown off course needs the closer scrutiny which Torró gives it… This clear and concise account makes a good case for seeing the later years of the Conqueror’s reign as the decisive starting-point of Valencian identity”. Peter Rycraft, Euglish Historical Review (2004). “L’obra de Torró destaca per la seva originalitat de plantejaments i metodologia… Es tracta de reinterpretar un dels problemes més importants de les ciències socials… i no pas crear un higiènic passat on les seqüències cronològiques entre ètnies, llengües i religions ho expliquen tot”. Ricard Soto, Recerques (2001).
See index here
See in Google Books
Buy here
El Alto Palancia en época islámica
Sergi Selma Castell
Segorbe (Valencia), 2005. 200 p.
Segorbe Council
ISBN: 84-934375-1-4
Sold out
Molins hidràulics valencians
Tecnologia, història i context social
Thomas Glick, Enric Guinot and Luis P. Martínez (eds.)
Valencia, 2000. xxx p.
Alfons el Magnànim Institution
ISBN: 84-7822-321-5
El llibre és un compendi de coneixements sobre la història de la molinologia, sobre la importància de l’aprofitament de l’aigua en la cultura musulmana i en la cristiana, amb diferències importants sobre el tema de la propietat, l’ús i l’organització jurídica dels valencians al llarg dels segles. És al mateix temps una reivindicació dels paisatges agraris amenaçats per l’especulació urbanística contemporània. El llibre va acompanyat d’un gran nombre de plànols, mapes, croquis, esquemes i de fotografies, que donen encara més valor a un llibre ja de per si imprescindible i d’obligada lectura per les qüestions que planteja, especialment en la significació dels espais irrigats i l’organització de l’aprofitament de l’aigua establint unes diferències entre l’etapa musulmana i la feudal.
Els molins d’aigua medievals a Sharq Al-Andalus
Aproximació a través de la documentació escrita dels segles X-XIII (IV-VII-H.)
Sergi Selma Castell
Onda (Valencia), 1994. xxx p.
Ajuntament d’Onda
ISBN: 84-606-1759-9
Sold out
Publication of Historical Sources
Cartes de poblament valencianes modernes. Vol.III
Segles XVI-XVIII
Enric Guinot Rodriguez (ed.)
Valencia, 2017. 885 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-9759-6
Aquest tercer volum continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents.
Cartes de poblament valencianes modernes. Vol.II
Segles XVI-XVIII
Enric Guinot Rodriguez (ed.)
Valencia, 2016. 908 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-9758-9
Aquest és el segon volum d’una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d’Al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l’expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d’una senyoria concreta.
Cartes de poblament valencianes modernes. Vol. I
Segles XVI-XVIII
Enric Guinot Rodriguez (ed.)
València, 2015. 896 p.
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
ISBN: 978-84-370-9757-2
Aquest és el primer volum d’una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d’al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l’expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d’una senyoria concreta.
Pergamins, processos i cartes reials
Documentació dispersa valenciana del segle XIII
Enric Guinot Rodriguez (ed.)
Valencia, 2010. 424 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-7742-0
La gran majoria de la documentació valenciana del segle XIII, com a tot arreu, va ser escrita en la llengua de les elits: el llatí. Tanmateix, l’ús de les llengües romàniques va anar introduint-se en els escrits, sobretot en l’administració municipal, en bona mesura per iniciativa del mateix Jaume I. En aquesta obra es transcriuen 185 documents escrits al regne de València en català entre els anys 1265 i 1399 i conservats en diversos arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona i l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. La majoria estan datats a la ciutat de València i destaquen també els redactats a les viles del nord, des de Castelló fins a Morella. Es tracta, doncs, d’una edició que no sols té un evident interès historiogràfic, sinó que aporta materials primerencs per a conèixer la història de la llengua a l’inici de la repoblació del nou regne.
Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina
(1294-1295)
Josep Torró (ed.)
Valencia, 2009. 420 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-7550-1
La Cocentaina de la fi del segle XIII era una vila mitjana, d’unes 200-300 llars cristianes, a les quals s’afegia la població musulmana de la moreria i de les nombroses alqueries del seu terme, que podien arribar, en conjunt, a dos centenars més de focs. Fou una vila reial, però ja a les darreries del segle passà a un personatge de l’alta noblesa com Roger de Llúria. El justícia, ofici clau en l’organització administrativa de la comunitat, generà una documentació que incloïa declaracions de testimonis i condemnes per plets referents normalment a deutes, així com obligacions que informen sobre la vida social i econòmica d’aquest nucli de colonització. Un interès addicional té la presència de diverses llengües, no sols el llatí i el català, sinó l’aragonès, de manera que aquests llibres permeten aproximar-se a una realitat lingüística més complexa del que podia suposar-se.
Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina
(1269, 1275-1278, 1288-1290)
Josep Torró (ed.)
Valencia, 2009. 596 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-7549-5
La Cocentaina de la fi del segle XIII era una vila mitjana, d’unes 200-300 llars cristianes, a les quals s’afegia la població musulmana de la moreria i de les nombroses alqueries del seu terme, que podien arribar, en conjunt, a dos centenars més de focs. Fou una vila reial, però ja a les darreries del segle passà a un personatge de l’alta noblesa com Roger de Llúria. El justícia, ofici clau en l’organització administrativa de la comunitat, generà una documentació que incloïa declaracions de testimonis i condemnes per plets referents normalment a deutes, així com obligacions que informen sobre la vida social i econòmica d’aquest nucli de colonització. Un interès addicional té la presència de diverses llengües, no sols el llatí i el català, sinó l’aragonès, de manera que aquests llibres permeten aproximar-se a una realitat lingüística més complexa del que podia suposar-se.
Llibre de la Cort del Justícia de València
(1280-1282)
Enric Guinot, M. Àngels Diéguez i Carmel Ferragud (eds.)
Valencia, 2008. 366 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-7280-7
Des de la creació del càrrec en 1245, el Justícia de València fou una institució clau del municipi, com a jutge ordinari civil i criminal en primera instància. Aquest oficial local hagué de dur uns registres sobre la seua activitat, uns llibres que recollien una documentació molt diversa, des de processos criminals amb declaracions de testimonis i sentències, fins a embargaments per deutes i vendes de penyores. La sèrie de llibres, que degué començar amb la creació del càrrec, només es conserva des de 1280, probablement per les pèrdues ocasionades per l’incendi de la l’arxiu de la ciutat en 1307. Aquest volum recull els documents compresos entre 1280-1282. Amb tot, els llibres corresponents al segle XIII constitueixen una font documental extraordinària, que permet acostar-se a la vida quotidiana i a la llengua de les primeres generacions de pobladors de la ciutat i dels seus voltants, provinents de Catalunya i d’Aragó.
Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena
(segles XIV-XVIII)
Enric Guinot Rodriguez (ed.)
Valencia, 2006. 588 p.
University of Valencia Press (PUV)
ISBN: 978-84-370-7742-0
Edició de textos de procedència diversa sobre la normativa que regulava la vida quotidiana en les poblacions del nord del País Valencià en l’edat mitjana i l’edat moderna, alguns ja publicats, però amb l’interès afegit que els seus originals es troben actualment perduts. Al costat dels establiments pròpiament dits, s’hi inclouen alguns llibres dels mostassafs.
Cartes de poblament medievals valencianes
Enric Guinot Rodríguez
València, 1991. 841 p.
Generalitat Valencia
ISBN: 84-934375-1-4
Sold out
“Camins d’Aigua” Colection: The Valencia Hydraulic Heritage
- Enric Guinot, Marc Ferri, Marc Ramírez, Ignasi Mangue, Javier Martí, Andreu Martínez, Vicent Sales, and Sergi Selma, La Real Acequia de Moncada, Valencia, Conselleria d’Agricultura- Generalitat Valenciana, 1999.
- Enric Guinot and Sergi Selma, La Acequia Real del Júcar, Valencia, Conselleria d’Agricultura- Generalitat Valenciana, 2000.
- Enric Guinot, Sergi Selma, Reis Lloria and Carles Rabassa, Las Acequias de la Plana de Castelló, Valencia, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, 2003.
- Enric Guinot and Sergi Selma, Las Acequias de Elche y Crevillente, Valencia, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, 2003.
- Enric Guinot and Sergi Selma, Els regs del Canal Xúquer-Turia, Valencia, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, 2006.
- Enric Guinot and Sergi Selma, Les séquies de l’Horta-nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Valencia, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, 2005.