- Dessecació de Marjals
- Hortes i espais hidràulics
- Disseny, control i gestió d’espais hidràulics
- Terrasses agrícoles
- Parcel·laris i colonització feudal
- Molins Hidràulics
- Pobles i Viles Noves
Dessecació de Marjals
- Josep Torró, «Agricultural drainage technology in medieval Mediterranean Iberia (13th–16th centuries)», J. Klapste (ed.), Agrarian Technology in the Medieval Landscape, Turnhout: Brepols, 2016, 309-323.
- Josep Torró, «Field and Canal Building after the Conquest: Modifications to the Cultivated Ecosystem in the kingdom of Valencia, ca. 1250-ca. 1350», B. A. Catlos (ed.), Worlds of History and Economics. Essays in Honour of Andrew M. Watson, Valencia, PUV, 2009, 77-108.
- Josep Torró, «Tierras ganadas. Aterrazamiento de pendientes y desecación de marjales en la colonización cristiana del territorio valenciano», H. Kirchner (ed.), Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Oxford: British Archaeological Reports, 2010, 157-172.
- Josep Torró, «One aspect of the Christian settlement of the kingdom of Valencia: the drainage and placing under cultivation of coastal wetlands (c. 1270-1320)», P. Galetti (ed.), Villaggi, comunità, paesaggi medievali, Spoleto (Itàlia), 2012, 225-237.
- Josep Torró, «Colonización cristiana y colonización de áreas palustres en el reino de Valencia. Los marjales de la villa de Morvedre (ca. 1260-1330)», J. Torró, E. Guinot (eds.) Hidráulica agraria y sociedad feudal. Técnicas, prácticas, espacios, Valencia, PUV, 2012, 147-186.
- Josep Torró, «Agricultural drainage technology in medieval Mediterranean Iberia (13th–16th centuries)», J. Klapste (ed.), Agrarian Technology in the Medieval Landscape, Turnhout: Brepols, 2016, 309-323.
- Josep Torró, Ferran Esquilache, «’Por donde jamás habían sido conducidas aguas’. La transformación agraria del marjal norte de la Albufera de Valencia (siglos XIII-XV)», J. Torró, E. Guinot (eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), Valencia: PUV, 2018, 161-225.
- Josep Torró, Ferran Esquilache i Enric Guinot, «La transformation du milieu littoral dans une société mediévalé de conquête : le royaume de Valence (c. 1240-c. 1330)», en L. Mercuri, R. González Villaescusa, F. Bertoncello (eds.), Implantations humaines en milieu littoral Méditerranéen : facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace (Préhistoire, Antiquité, Moyen Âge). XXXIVe Rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes, Antibes: Éditions APDCA, 2014, 411-422.
- Ferran Esquilache, «Zonas de pasto y gestión de marjales en balad Balansiya. Unas hipótesis para el estudio de la ganadería andalusí desde la arqueología del paisaje», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 22, 95-120.
Hortes i espais hidràulics
- Enric Guinot, «L’Horta de València a la baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal», Afers 51 (2005), 271-300.
- Enric Guinot, «La construcció d’un paisatge medieval irrigat: l’horta de la ciutat de València», F. Sabaté (coord.), Natura i desenvolupament: el medi ambient a l’Edat Mitjana, Lleida, 2007, 191-220.
- Enric Guinot, «Agrosistemas del mundo andalusí: criterios de construcción de los paisajes irrigados», J.I. de la Iglesia (ed.), Cristiandad e Islam en la Edad Media hispana: XVIII Semana de Estudios Medievales de Nájera, Logroño, 2008, 209-238.
- Enric Guinot, «El paisaje de la Huerta de Valencia. Elementos de interpretación de su morfología espacial de origen medieval», Historia de la ciudad. V. Tradición y progreso, Valencia, 2008, 116-129.
- Enric Guinot, «De la Vega andalusí a la huerta feudal. Herencia y cambio en el regadío medieval», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, 2009, 223-253.
- Enric Guinot, «Morphology of Irrigated Spaces in Late Medieval Mudejar Settlements: The Canal of Lorca (Riba-Roja de Turia, Valencia)», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agricultural Landscapes of Al-Andalus, and the Aftermath the Feudal Conquest, Turnhout: Brepols, 97-124.
- Enric Guinot, Sergi Selma, «L’estudi del paisatge històric de les hortes mediterrànies: una proposta metodològica», Revista valenciana d’etnologia 3 (2008), 100-124.
- Ferran Esquilache, «Sobre la rigidez de los sistemas hidráulicos y la evolución del parcelario en las huertas de moriscos. El caso de la acequia de Alèdua», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, 2009, 379-392.
- Ferran Esquilache, «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València», Recerques. Història, economia, cultura 62 (2011), p. 5-36.
- Ferran Esquilache, «Perspectivas y problemas en la aplicación de la Arqueología hidráulica a las grandes huertas fluviales. Balance de la investigación en la huerta de Valencia», Castro Correa et alii. (eds.), Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencia de la Antigüedad y de la Edad Media. Oxford: British Archaeological Reports, 2012, 211-221.
- Ferran Esquilache, «Prospectar huertas y vegas fluviales. El estudio del paisaje histórico andalusí en la huerta de València mediante Arqueología hidráulica y análisis morfológico», Arqueología medieval (on line), publicado 13/9/2011.
- Ferran Esquilache, «Els orígens medievals de la séquia d’Alèdua. Andalusins, moriscos i feudals a la foia de Llombai», J. Nogués (ed.), Centenari de la Comunitat de Regants de la Séquia d’Alèdua d’Alginet, Alginet (València): 2014, 143-164.
- Ferran Esquilache, «Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida del Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 27 (2015), 13-41.
- Ferran Esquilache, «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’IDECO, 9 (2016), p. 67-85.
- Josep Torró, Josep Maria Segura, «Irrigación y asentamientos en la Vall de Perputxent», en Aigua i poblament musulmà, Ajuntament de Benissa, 1988, 67-92.
- Ferran Esquilache, «L’organització hidráulica en dos husun rurals de l’amal d’Alzira. Les hortes fluvials de la Vall d’Alcalà en època andalusina», Afers. Fulls de recerca i pensament, 93 (2019), 377-407.
- Ferran Esquilache, Vicent Baydal, «Una nova proposta d’identificació de l’«alqueria mia per nom Xilvella» de la crònica de Ramon Muntaner: les Cases de Bàrcena, al nord de la ciutat de València», SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 16 (2020), 24-39.
- Ferran Esquilache, «Searching for the Origin: A New Interpretation for the Horta of Valencia in the Time of al-Andalus», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agricultural Landscapes of Al-Andalus, and the Aftermath of the Feudal Conquest, Turnhout: Brepols, 127-152.
- Ferran Esquilache, «L’organització hidráulica en dos husun rurals de l’amal d’Alzira. Les hortes fluvials de la Vall d’Alcalà en època andalusina», Afers. Fulls de recerca i pensament, 93 (2019) , 377-407.
- Miquel Barceló, Helena Kirchner, Josep Torró, «Going around Zafar (Yemen). The Banû Rucayn field survey: hydraulic archaeology and peasant work», Proceedings of the Seminar for Arabian Studies 30 (2000), 27-39.
- Miquel Barceló, Josep Torró, Julián Ortega i Arcadi Piera, «The Search for the Hararah asdâd in the area of Zafâr, Governorate of Ibb, Yemen», Proceedings of the Seminar for Arabian Studies 30 (2003), 133-142.
- Miquel Barceló, Josep Torró, «The hydraulic set-up of Bayt al-Ashwal Valley: a case study», A. al-Hakimi i F. Pélat (eds.), Indigenous Knowledge and Sustainable Agriculture in Yemen, Sanaca (Iemen), 2003, 130-132.
- Kilian Cuerda, «Poblament i paisatge andalusins a la Serra Calderona», J. Méndez, D. A. Reinaldos (coords.), Nuevos estudios multidisciplinares sobre historia y cultura medieval: Fuentes, metodología y problemas, 2012, 125-128.
- Kilian Cuerda, «Els espais irrigats tradicionals de Nàquera. Estratigrafia d’un paisatge històric», Millars. Espai i Història, XXXVII (2014), 35-58.
- Sergi Selma, «La integración de los molinos en un sistema hidráulico: la alquería de Artana (Serra d’Espadà, Castelló)», I Coloquio Historia y Medio Físico. El agua en zonas áridas: arqueología e historia, Almeria, t.2, 1989, 713-736.
- Sergi Selma, «El molí hidràulic de farina i l’organització de l’espai rural andalusí. Dos exemples d’estudi arqueològic espacial a la Serra d’Espadà (Castelló)», Mélanges de la Casa de Velázquez XXVII (1991), 69-106.
- Sergi Selma, «Evolució des de l’època andalusí de l’espai agrari irrigat a la vall de Veo (Serra d’Espadà, Castelló)», IV Congreso de Arqueología Medieval Española, Alacant, 1993, t.3, 1994, 567-574.
- Sergi Selma, «Hidraulisme medieval al territori d’Onda», Butlletí d’Estudis Municipals d’Onda 1 (1999), 179-194.
- Carles Rabasa, Sergi Selma, «L’agregació del Molinell a Culla en 1411 i l’inici d’un nou hidraulisme», Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750 aniversari, vol. 2, Ajuntament de Culla, 1994, 537-572.
- Reis Lloría, Sergi Selma, «Aigua, irrigació, hortes i patrimoni al territorio valencià», Millars, XXXVII (2014), 17-34.
- Josep Torró, Enric Guinot, «Los reales (riyadat) de Valencia antes y después de la conquista cristiana», J. Navarro Palazón, C. Trillo (eds.), Almunias. Las fincas de las élites en el Occidente islámico: poder, solaz y producción, Granada: Universidad de Granada, 2018, 355-388.
Disseny, control i gestió d’espais hidràulics
- Enric Guinot, «Comunidad rural, municipios y gestión del agua en las huertas medievales valencianas», A. Rodríguez (ed.), El lugar del campesino. Entorno a la obra de Reyna Pastor, Valencia, 2007, 309-330.
- Enric Guinot, «“Com en temps de sarraïns”. La herencia andalusí en la organización del regadío de una ciudad medieval: la huerta de Valencia», Mª. I. del Val, O. Villanueva (eds.), Musulmanes y cristianos frente al agua en las ciudades medievales, 2008, 173-196.
- Enric Guinot, Ferran Esquilache, «Not only peasants: the myth of continuity in the irrigation communities of Valencia, Spain, in the medieval and early modern periods», Continuity and Change, 32-2 (2017), 129-156.
- Enric Guinot, Joan Romero, «El Tribunal de les Aigües de l’Horta de València: continuïtat institucional i canvi social», Derecho, Historia y Universidades. Estudios dedicados a Mariano Peset, Vol I, 2007, 755-769.
- Ferran Esquilache, «Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana», E. Vicedo-Rius (ed.), IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2019, 449-474.
- Ferran Esquilache, «La “fila’ de agua valenciana y otras medidas de aforo. La verdadera naturaleza de un sistema de medición de caudales de origen andalusí», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III Historia Medieval, 34 (2021), 297-326.
- Ferran Esquilache, «La distribución tradicional del agua del río Turia entre las acequias de la Huerta de Valencia. Un sistema de origen bajomedieval», Historia Agraria. Revista de Agricultura, 85 (2021), 71-97.
- Ferran Esquilache, «Més enllà de la ‘revolució verda’. El paper dels cultius en la formació de l’agrosistema andalusí», E. Vicedo-Rius (ed.), Cultius, especialització i mercats, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2021, 21-48.
- Ferran Esquilache, «Sobre el limitado papel del Estado en la construcción y la gestión de la Huerta de Valencia en época andalusí», A. García Porras, A. Fábregas (eds), Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV), Granada: Ediciones Universidad de Granada, 2020, 217-246.
- Ferran Esquilache, Enric Guinot, «La gestió tècnica de la Irrigació en les hortes històriques valencianes. El sequier, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII)», Millars. Espai i Història, XXXVII (2014), 59-99.
- Ferran Esquilache, «La cuestión de la proporcionalidad en la distribución del agua de riego. El caso de la acequia de Favara (huerta de Valencia)», C. Sanchis-Ibor et al. (eds.), Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, 2014, 50-69.
- Josep Torró, «Canteros y niveladores. El problema de la transmisión de las técnicas hidráulicas andalusíes a las sociedades conquistadoras», Miscelánea Medieval Murciana, XXXVII (2013), 209-231.
- Josep Torró, «Las aljamas musulmanas del territorio valenciano en el siglo XIII: una reconsideración», A. García Porras, A. Fábregas (eds), Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV), Granada: Ediciones Universidad de Granada, 2020, 247-300 .
Terrasses agrícoles
- Josep Torró, «Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transformacions de la colonització cristiana», J. Bolós (ed.) Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval, Lleida, 2007, p. 81-143. [Afers 51 (2005), 301-356]
- Josep Torró, «Vall de Laguar. Asentamientos, terrazas de cultivo e irrigación en las montañas del Sharq al-Andalus: un estudio local», Recerques del Museu d’Alcoi 16 (2007), 151-181.
- Josep Torró, «On the Problem of Andalusi Dry Farming: Aialt (Castell de Castells), a qarya with no Irrigation System in the Mountains of Valencia», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agricultural Landscapes of Al-Andalus, and the Aftermath of the Feudal Conquest, Turnhout: Brepols, 195-235.
- Sabina Asins, «References on Agricultural terraces (Spain)», October, 2014.
Parcel·laris i colonització feudal
- Enric Guinot, «El repartiment feudal de l’Horta de València al segle XIII: Jerarquització social i reordenament del paisatge rural», E. Guinot, J. Torró (eds.), Repartiments a la Corona d’Aragó, Valencia, 2007, 115-199.
- Enric Guinot, «La construcción de un paisaje medieval. Poder feudal y organización social del espacio rural en la Valencia del siglo XIII», J. A. Sesma (coord.), La Corona de Aragón en el centro de su historia 1208-1458. Aspectos económicos y sociales, Zaragoza, 2010, 109-133.
- Enric Guinot, «La construcción de nuevos espacios agrarios en el siglo XIII. Repartimientos y parcelarios de fundación en el País Valenciano: Puçol i Vilafamés», J. Torró, E. Guinot (eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), Valencia: PUV, 2018, 119-160.
- Enric Guinot, Sergi Selma, «La construcción del paisaje en una huerta feudal: la Séquia Major de Vila-real (siglos XIII-XV) », J. Torró, E. Guinot (eds.) Hidráulica agraria y sociedad feudal. Técnicas, prácticas, espacios, Valencia, PUV, 2012, 103-145.
- Enric Guinot, Ferran Esquilache, «La reorganización del paisaje agrario en la huerta de Valencia después de la conquista feudal. El sistema hidráulico y el parcelario de Montcada y Benifaraig en el siglo XIII», Debates de Arqueología Medieval 2 (2012), 229-276.
- Ferran Esquilache, «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València», Recerques. Història, economia, cultura 62 (2011), 5-36.
- Ferran Esquilache, «Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida del Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 27 (2015), 13-41.
- Ferran Esquilache, «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’IDECO, 9 (2016), 67-85.
- Ferran Esquilache, «Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana», E. Vicedo-Rius (ed.), IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2019, 449-474.
- Josep Torró, «La colonización del valle de Pego (c. 1280-c. 1300). Prospección y estudio morfológico: primeros resultados», Arqueología Espacial, 19-20 (1998), 443-461.
- Josep Torró, «Arqueologia de la Conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles XIII-XIV)», M. Barceló et alii (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, Valencia, PUV, 2003, 153-200.
- Josep Torró, «Després dels musulmans. Les primeres operacions colonitzadores al regne de València i la qüestió de les tècniques hidràuliques», F. Sabaté (ed.), Arqueologia Medieval II. La transformació de la frontera medieval musulmana, Lleida, 2009, 93-118.
- Josep Torró, «Paisajes de frontera: conquistas cristianas y transformaciones agrarias (siglos XII al XIV)», Edad Media. Revista de Historia , 20 (2019) 13-46.
Molins Hidràulics
- Thomas Glick, Enric Guinot, Luis Pablo Martínez (eds), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, VaLència, Alfons el Magnànim, 2000.
- Enric Guinot, «Molins andalusins i molins feudals: l’ordenació del sistema hidràulic baix-medieval del riu de la Sénia», Th. Glick et alii. (eds.) Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Valencia, 2000, 193-227.
- Enric Guinot, «El riu de la Sénia: sistemes de reg i molins medievals», Acta Mediaevalia 23-24 (2002), 103-121.
- Enric Guinot, «La política d’establiment i construcció de molins al regne de València durant el regnat de Jaume II», XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. II, Valencia, 2005, 2.172-2.204.
- Enric Guinot, «Aproximació als molins medievals de Castelló de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXI (2005), 389-404.
- Enric Guinot, Sergi Selma, «La Acequia Real del Júcar y sus molinos (La Ribera, País Valenciano)», III Jornadas de Molinología (Cartagena, 2001), Murcia, Gobierno de la Región de Murcia, 2002, 320-338.
- Ferran Esquilache, Ivan Martínez, «Les dificultats en l’aprofitament de les aigües del Xúquer. El molí, l’assut i la nora de Matada (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària 22 (2012), 55-76.
- Ramon Martí, Sergi Selma, «La huerta de la Madina de Subrub. (Segorbe, Castelló)», Boletín de Arqueología Medieval 9 (1995), 39-51.
- Sergi Selma, Els molins d’aigua medievals al Sharq al-Andalus, Onda, 1993.
- Sergi Selma, «De la construcció islàmica al casilici modern: l’evolució del molí hidràulic valencià», Th. Glick et alii. (eds.) Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Valencia, Alfons el Magnànim, 2000, 101-161.
- Sergi Selma, «Poblament i molins al districte islàmic de la Madina Al-Jazira Suqr (Alzira, la Ribera)», L’espai de l’aigua, Valencia, 2000, 89-106.
- Sergi Selma, «La integración de los molinos en un sistema hidráulico: la alquería de Artana (Serra d’Espadà, Castelló)», I Coloquio Historia y Medio Físico. El agua en zonas áridas: arqueología e historia, Almeria, 2, 1989, 713-736.
- Sergi Selma, «El molí hidràulic de farina i l’organització de l’espai rural andalusí. Dos exemples d’estudi arqueològic espacial a la Serra d’Espadà (Castelló)», Mélanges de la Casa de Velázquez XXVII (1991), 69-106.
- Sergi Selma, «Notes sobre la formació d’uns primers monopolis feudals a la Vall d’Albaida», Alba, Ontinyent, 7 (1992), 35-38.
- Sergi Selma, «Conquesta feudal i creació de monopolis de renda al País Valencià», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 69 (1993), 333-355.
- Sergi Selma, «Molins i rodes: entorn d’una discussió desafortunada», Afers 15 (1993), 11-26.
Pobles i Viles Noves
- Enric Guinot, Javier Martí, «Las villasnuevas medievales valencianas (siglos XIII-XIV)», Boletín Arkeolan 14 (2006), 183-216.
- Josep Torró, «El problema del hábitat fortificado en el sur del reino de Valencia después de la segunda revuelta mudéjar», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 7 (1990), 53-59.
- Josep Torró, «El urbanismo mudéjar como forma de resistencia. Alquerías y morerías en el reino de Valencia (siglos XIII-XVI)», Actas VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, 1996, 535-597.
- Josep Torró, «L’alqueria que esdevingué pobla. Morfologia urbana d’Agullent (segles XIII-XVI)», Actes del Primer Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, Diputació de València-Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, 1997, 939-954.
- Josep Torró, Enric Guinot, «De la madîna a la ciutat. Les pobles del sud i la urbanització dels extramurs de València (1270-1370)», Saitabi, 51-52 (2002), 51-103.
- Josep Torró, Josep Maria Segura, «Asentamientos cristianos fortificados (siglos XIII-XIV): una aproximación tipológica para el sur del País Valenciano», Fortificaciones y castillos de Alicante, Alacant, Caja Ahorros Provincial, 1991, 147-180.
- Josep Torró, Josep Ivars, «Villas fortificadas y repoblación en el sur del País Valenciano. Los casos de Cocentaina, Alcoi y Penáguila», III Congreso de Arqueología Medieval Española, Oviedo, 1992, 472-482.
- Concha Camps, Josep Torró, «Baños, hornos y pueblas. La Pobla de Vila-rasa y la reordenación urbana de Valencia en el siglo XIV», S. Dauksis, F. Taberner (eds.), Historia de la ciudad, II. Territorio, sociedad y patrimonio, València, 2002, 125-46.
- Josep Torró, «Formas de poblamiento y urbanismo. Cómo se organizaron los lugares de habitación de los musulmanes del reino de Valencia (siglos XIII-XVI)», Entre tierra y fe. Los musulmanes en el reino cristiano de Valencia (1238-1609), Valencia, 2009, 201-217.