TESIS DOCTORALS

Ferran Esquilache Martí

Títol : «Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII».

Director : Enric Guinot Rodríguez

Resum :

quart_andalusi

Plànol del parcel·lari de la séquia de Quart (horta de València), amb espais hidràulics andalusins

Fa molts anys que diversos autors discuteixen al voltant dels orígens romans o musulmans de les grans hortes fluvials mediterrànies. Aquest debat, amb un rerefons ideològic que poques vegades es recolzava en una investigació, estava des del principi mal plantejat per l’interés en trobar “l’inici” d’un espai agrari que es pressuposava ja acabat en aquell moment tal com el coneixem actualment. El que no es feia, però, era intentar definir les característiques concretes de les societats que suposadament van construir i treballar aquests espais agraris. Ja fa un temps que la historiografia ha identificat amb total seguretat l’origen andalusí de l’horta de València. Amb tot, el que aquesta tesi es proposa és estudiar, a partir de les estructures agràries (sistemes hidràulics, assentaments, etc.), les característiques concretes de la societat andalusina que la va construir, i com va evolucionar per si mateixa abans de l’arribada dels conqueridors feudals I els colons cristians a partir del segle XIII. La recerca feta fins ara evidencia que estem al davant d’una societat segmentaria i tributària, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys referint-se a al-Andalus, i que això es reflexa clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’horta de València en aquesta època. En definitiva, es tracta d’estudiar els espais agraris dels grups camperols per a, finalment, identificar en realitat la seua organització social i els seus processos de treball. Per a fer-ho s’aplicaran els mètodes de l’anomenada Arqueologia hidràulica, la qual combina (i) la prospecció i reconstrucció dels espais hidràulics, (ii) la seua interpretació morfològica per a identificar les fases de construcció, i finalment (iii) el creuament d’aquestes dades amb les proporcionades per la documentació escrita i qualsevol altra metodologia arqueològica.

Nota: Excel·lent, Cum laude

Text en pdf: Podeu llegir la tesi ací (on diu visualització)

 


 

Sergi Selma Castell

Títol : «Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València».

Director : Enric Guinot Rodríguez / Carles Rabassa Vaquer

Resum :

portada tesi sergiLes séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València són el subjecte històric, paisatgístic, patrimonial i cultural del qual es fa una caracterització, una anàlisi i una descripció acurada. L’estudi s’organitza a partir de tres grans àrees o blocs temàtics que abracen els paisatges històrics que han conformat estes hortes; el patrimoni cultural material i immaterial que se’n deriva de la construcció, l’ús i el funcionament secular de les séquies; així com la didàctica i els recursos procedimentals que es poden inferir d’estos paisatges culturals en el procés d’ensenyament/aprenentatge de les Ciències Socials en l’educació reglada al nostre país. El treball històric, arqueològic i documental de l’Horta de València permet definir aquests paisatges històrics, els traçats de les séquies i els espais de les hortes, des d’una perspectiva històrica i arqueològica, i alhora acabar formulant una proposta metodològica per a l’estudi d’espais semblants arreu del Mediterrani. L’anàlisi del patrimoni hidràulic de les séquies permet fer un recorregut complet des de la captació i regulació de l’aigua, passant per la conducció i el repartiment del cabal, fins a veure també l’aprofitament energètic que se’n feia de l’aigua. Tot plegat, permet elaborar un glossari de l’ampli ventall de construccions hidràuliques que són presents a les hortes històriques d’aquestes séquies, però també arreu de tot el territori valencià. Una vegada definits i caracteritzats els espais estudiats com a paisatges històrics i culturals, amb una inqüestionable i significativa càrrega patrimonial a les esquenes, es perfilen els valors de la didàctica i de l’educació patrimonial i, de forma més concreta, les possibilitats d’aquest patrimoni com a recurs educatiu en l’ensenyament.

Nota: Excel·lent, Cum laude

Text en pdf: Podeu llegir la tesi ací

 


 

Tesis en preparació

Kilian Cuerda Ros

Títol provisional : «Arqueologia del Paisatge i Patrimoni Cultural a la Serra Calderona. De les hortes andalusines a l’herència de la societat rural tradicional».

Director : Enric Guinot Rodríguez

Resum :

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Petit canal d’irrigació en una horta de la Serra Calderona

En aquesta tesi doctoral enquadrada dins del doctorat en Patrimoni Cultural, orientada per la via de l’Arqueologia Medieval i del Paisatge, es planteja l’estudi dels paisatges d’origen andalusí a la Serra Calderona, a la seua vessant sud, en la zona de contacte amb les planes prèvies a l’horta de València. Es pren aquest observatori local des d’una perspectiva europea i mediterrània, enquadrat dins de les línies desenvolupades als estudis de Barceló, Guichard, Kirchner, Guinot, Malpica i altres, sobre la societat rural andalusina i la seua ordenació social dels espais. En aquest sentit, es pretén l’estudi i catalogació dels espais rurals d’origen andalusí, fonamentalment irrigats, però també de secà, en funció de l’estudi en la llarga durada de l’evolució dels paisatges medievals i, per tant, de les infraestructures productives de les societats medievals i l’ordenació social dels espais, valorant així la relació dels espais agraris amb la xarxa d’assentaments humans. Així parlaríem tant de la colonització tribal en època andalusina dels espais com de la situació generada arran de la conquesta feudal. També es planteja l’estudi orientat cap a la generació d’eines per a la salvaguarda i preservació d’aquest important patrimoni cultural, així com de la seua posada en valor com a recurs per al desenvolupament de la nostra societat des de valors de sostenibilitat i activació dels recursos culturals.

 


 

Lydia-Alice Castan Mateu

Títol provisional : «La Séquia Reial del Xúquer als segles XIII-XIV. Identificació, anàlisi i reconstrucció d’un espai rural medieval».

Director : Josep Torró Abad

Resum :

assut_antella

Assut sobre el riu Xúquer, i inici de la séquia reial (esquerra)

Estudi i reconstrucció de l’espai rural medieval irrigat per la Séquia Reial del Xúquer, o Séquia Nova d’Alzira (tal i com s’anomena als textos de l’època), abans i després de la conquesta cristiana i de la construcció del canal, iniciada immediatament el 1258. El treball se circumscriu al territori afectat per aquesta gran obra hidràulica impulsada en el marc dels projectes colonitzadors del rei Jaume I, des d’Antella fins Algemesí, en la comarca de la Ribera Alta. La metodologia utilitzada es fonamenta, bàsicament, en l’anàlisi morfològica, la prospecció sistemàtica del terreny i les pràctiques de l’anomenada arqueologia hidràulica, aplicades a una escala inusualment àmplia, determinada pels 22 km de recorregut del canal principal.