Postdoctoral researcher

Jaume I University, Castelló

Contact: ferran.esquilache@gmail.com

Research Avenues

• Hydraulic Archaeology of large irrigated areas (‘hortes’)
• Social organization of the landscapes in Al-Andalus
• Christian colonization
• Rural History in Late Middle Ages

Publications

• In press – «Searching for the Origin: A new Interpretation for the Horta of Valencia in Times of al-Andalus», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agrarian Archaeology: Irrigation, drainage, dry agriculture and pastures in Al-Andalus, Turnhout: Brepols.
• In press – «La distribución tradicional del agua del río Turia entre las acequias de la Huerta de Valencia. Un sistema de origen bajomedieval», Historia Agraria. Revista de Agricultura.
• 2021 – «La “fila’ de agua valenciana y otras medidas de aforo. La verdadera naturaleza de un sistema de medición de caudales de origen andalusí», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III Historia Medieval, 34 (2021), 297-326.
• 2021 – «Més enllà de la ‘revolució verda’. El paper dels cultius en la formació de l’agrosistema andalusí», E. Vicedo-Rius (ed.), Cultius, especialització i mercats, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2021, 21-48.
• 2021 – «Sobre el limitado papel del Estado en la construcción y la gestión de la Huerta de Valencia en época andalusí», A. García Porras, A. Fábregas (eds), Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV), Granada: Ediciones Universidad de Granada, 2021, 217-246.
• 2020 – [With Vicent Baydal], De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell. Els orígens medievals d’un poble de l’Horta Nord. Valencia: Institució Alfons el Magnànim.
• 2020 – [With Vicent Baydal], «Una nova proposta d’identificació de l’«alqueria mia per nom Xilvella» de la crònica de Ramon Muntaner: les Cases de Bàrcena, al nord de la ciutat de València», SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 16 (2020), 24-39.
• 2019 – [With Frederic Aparisi], Aigua per al pa, aigua per al sucre. La construcció de les séquies de Palma i d’en March a l’Alfàs de l’Horta de Gandia. Segles XIII i XV, Lleida: Universitat de Lleida.
• 2019 – «L’organització hidráulica en dos husun rurals de l’amal d’Alzira. Les hortes fluvials de la Vall d’Alcalà en època andalusina», Afers. Fulls de recerca i pensament, 93 (2019), 377-407.
• 2019 – «Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana», E. Vicedo-Rius (ed.), IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2019, 449-474.
• 2018 – Els constructors de l’Horta de València. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII, Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
• 2018 – [With Josep Torró], «’Por donde jamás habían sido conducidas aguas’. La transformación agraria del marjal norte de la Albufera de Valencia (siglos XIII-XV)», J. Torró, E. Guinot (eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), València: PUV, 2018, 161-225.
• 2017 – [With Enric Guinot], «Not only peasants: the myth of continuity in the irrigation communities of Valencia, Spain, in the medieval and early modern periods», Continuity and Change, 32-2 (2017), 129-156.
• 2016 – «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’IDECO, 9 (2016), 67-85.
• 2015 – «Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida del Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 27 (2015), 13-41.
• 2014 – [With Josep Torró and Enric Guinot], «La transformation du milieu littoral dans une société mediévalé de conquête : le royaume de Valence (c. 1240-c. 1330)», L. Mercuri, R. González Villaescusa, F. Bertoncello (eds.), Implantations humaines en milieu littoral Méditerranéen : facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace (Préhistoire, Antiquité, Moyen Âge). XXXIVe Rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes, Antibes: Éditions APDCA, 411-422.
• 2014 – [With Enric Guinot], «La gestió tècnica de la Irrigació en les hortes històriques valencianes. El sequier, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII)», Millars. Espai i Història, XXXVII (2014), 59-99.
• 2014 – «La cuestión de la proporcionalidad en la distribución del agua de riego. El caso de la acequia de Favara (huerta de Valencia)», C. Sanchis-Ibor et al. (eds.), Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, Valencia: Universitat Polítència de València, 2014, 50-69.
• 2014 – «Els orígens medievals de la séquia d’Alèdua. Andalusins, moriscos i feudals a la foia de Llombai», J. Nogués (ed.), Centenari de la Comunitat de Regants de la Séquia d’Alèdua d’Alginet, Alginet (València), 143-164.
• 2012 – [With Enric Guinot], «La reorganización del paisaje agrario en la huerta de Valencia después de la conquista feudal. El sistema hidráulico y el parcelario de Montcada y Benifaraig en el siglo XIII», Debates de Arqueología Medieval 2 (2012), 229-276.
• 2012 – [With Ivan Martínez], «Les dificultats en l’aprofitament de les aigües del Xúquer. El molí, l’assut i la nora de Matada (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària 22 (2012), 55-76.
• 2011 – «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València», Recerques. Història, economia, cultura 62 (2011), 5-36.
• 2011 – «Prospectar huertas y vegas fluviales. El estudio del paisaje histórico andalusí en la huerta de València mediante Arqueología hidráulica y análisis morfológico», Arqueología medieval (on line), publish at 9/13/2011.
• 2010 – «Perspectivas y problemas en la aplicación de la Arqueología hidráulica a las grandes huertas fluviales. Balance de la investigación en la huerta de Valencia», Castro Correa et alii. (eds.), Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencia de la Antigüedad y de la Edad Media. Oxford: British Archaeological Reports, 2010, 211-221.
• 2009 – «Sobre la rigidez de los sistemas hidráulicos y la evolución del parcelario en las huertas de moriscos. El caso de la acequia de Alèdua», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel: Instituto de studios Turolenses, 2009, 379-392.

Doctoral Thesis

• Title : «Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII». // Title in English: «The Agrarian Spaces and Social Structures from a Large Andalusian Irrigated Area. Building and Evolution of the Horta of Valencia between 8^th and 13^th centuries».
• Supervisor: Enric Guinot Rodríguez
• Abstract : The scholarly debate around the Roman or Muslim origins of Mediterranean alluvial hortes has been going on for a long time. This debate, strongly coloured by ideological considerations, has often lacked solid research-based knowledge, and was at any rate but poorly oriented from the outset. The determination to find ‘the beginning’ of agricultural systems which, it was assumed, had originally been built exactly as we know them today, totally precluded any attempts to define the social characteristics of the social groups which created and worked these same agricultural spaces. The Andalusi origin of the horta of Valencia was demonstrated some time ago. This thesis is aimed at examining the social features of the Andalusi society that built it and the transformations undergone before the arrival of the Christian colonists in the wake of the 13th century conquest, through the examination of the remains of its agricultural structures (hydraulic systems, settlements, etc.). To date, research has shown evidence for a segmented and tributary society, as defined by Pierre Guichard in his work on al-Andalus, published over 35 ago. This clearly reflects on the morphology of the system in operation in the horta of Valencia during this period. In summary, the objective of this research is to analyse the agricultural spaces created by peasant groups in order to reveal their social organisation and work processes. This will be achieved through the application of the methodology of so-called hydraulic archaeology, which combines: (i) the survey and reconstruction of hydraulic spaces; (ii) their morphological interpretation and the identification of different construction phases; and, finally (iii) the combination of the data thus obtained with the information provided by the written record and other archaeological investigations.
• Grade : Summa Cum Laude
• pdf text: You can read the thesis here (visualització)