• Drainage of Wetlands
• Irrigated areas (‘hortes’)
• Design, Control and Management of irrigated areas
• Agricultural terraces
• Land distribution and feudal colonisation
• Hydraulic mills
• New towns

 
 
 
 

---

 

Drainage of Wetlands

• Josep Torró, «Field and Canal Building after the Conquest: Modifications to the Cultivated Ecosystem in the kingdom of Valencia, ca. 1250-ca. 1350», in B. A. Catlos (ed.), Worlds of History and Economics. Essays in Honour of Andrew M. Watson, Valencia, PUV, 2009, 77-108.
• Josep Torró, «Tierras ganadas. Aterrazamiento de pendientes y desecación de marjales en la colonización cristiana del territorio valenciano», H. Kirchner (ed.), Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Oxford: British Archaeological Reports, 2010, 157-172.
• Josep Torró, «One aspect of the Christian settlement of the kingdom of Valencia: the drainage and placing under cultivation of coastal wetlands (c. 1270-1320)», P. Galetti (ed.), Villaggi, comunità, paesaggi medievali, Spoleto (Italy), 2012, 225-237.
• Josep Torró, «Colonización cristiana y colonización de áreas palustres en el reino de Valencia. Los marjales de la villa de Morvedre (ca. 1260-1330)», J. Torró, E. Guinot (eds.) Hidráulica agraria y sociedad feudal. Técnicas, prácticas, espacios, Valencia, PUV, 2012, 147-186.
• Josep Torró, «Agricultural drainage technology in medieval Mediterranean Iberia (13th–16th centuries)», J. Klapste (ed.), Agrarian Technology in the Medieval Landscape, Turnhout: Brepols, 2016, 309-323.
• Josep Torró, Ferran Esquilache, «’Por donde jamás habían sido conducidas aguas’. La transformación agraria del marjal norte de la Albufera de Valencia (siglos XIII-XV)», J. Torró, E. Guinot (eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), Valencia: PUV, 2018, 161-225.
• Josep Torró, Ferran Esquilache and Enric Guinot, «La transformation du milieu littoral dans une société mediévalé de conquête : le royaume de Valence (c. 1240-c. 1330)», in L. Mercuri, R. González Villaescusa, F. Bertoncello (eds.), Implantations humaines en milieu littoral Méditerranéen : facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace (Préhistoire, Antiquité, Moyen Âge). XXXIVe Rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes, Antibes: Éditions APDCA, 2014, 411-422.

top

 

---

 

Irrigated areas (‘hortes’)

• Enric Guinot, «L’Horta de València a la baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal», Afers 51 (2005), 271-300.
• Enric Guinot, «La construcció d’un paisatge medieval irrigat: l’horta de la ciutat de València», F. Sabaté (coord.), Natura i desenvolupament: el medi ambient a l’Edat Mitjana, Lleida, 2007, 191-220.
• Enric Guinot, «Agrosistemas del mundo andalusí: criterios de construcción de los paisajes irrigados», J.I. de la Iglesia (ed.), Cristiandad e Islam en la Edad Media hispana: XVIII Semana de Estudios Medievales de Nájera, Logroño, 2008, 209-238.
• Enric Guinot, «El paisaje de la Huerta de Valencia. Elementos de interpretación de su morfología espacial de origen medieval», Historia de la ciudad. V. Tradición y progreso, Valencia, 2008, 116-129.
• Enric Guinot, «De la Vega andalusí a la huerta feudal. Herencia y cambio en el regadío medieval», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, 2009, 223-253.
• Enric Guinot, «Morphology of irrigated spaces in late medieval mudejar settlements: the Canal of Lorca (Riba-roja de Turia, Valencia)», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agrarian Archaeology: Irrigation, drainage, dry agriculture and pastures in Al-Andalus, Turnhout: Brepols, in press.
• Enric Guinot, Sergi Selma, «L’estudi del paisatge històric de les hortes mediterrànies: una proposta metodològica», Revista valenciana d’etnologia 3 (2008), 100-124.
• Ferran Esquilache, «Sobre la rigidez de los sistemas hidráulicos y la evolución del parcelario en las huertas de moriscos. El caso de la acequia de Alèdua», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, 2009, 379-392.
• Ferran Esquilache, «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València», Recerques. Història, economia, cultura 62 (2011), p. 5-36.
• Ferran Esquilache, «Perspectivas y problemas en la aplicación de la Arqueología hidráulica a las grandes huertas fluviales. Balance de la investigación en la huerta de Valencia», Castro Correa et alii. (eds.), Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencia de la Antigüedad y de la Edad Media. Oxford: British Archaeological Reports, 2012, 211-221.
• Ferran Esquilache, «Prospectar huertas y vegas fluviales. El estudio del paisaje histórico andalusí en la huerta de València mediante Arqueología hidráulica y análisis morfológico», Arqueología medieval (on line), published 9/13/2011.
• Ferran Esquilache, «Els orígens medievals de la séquia d’Alèdua. Andalusins, moriscos i feudals a la foia de Llombai», J. Nogués (ed.), Centenari de la Comunitat de Regants de la Séquia d’Alèdua d’Alginet, Alginet (Valencia): 2014, 143-164.
• Ferran Esquilache, «Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida del Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 27 (2015), 13-41.
• Ferran Esquilache, «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’IDECO, 9 (2016), p. 67-85.
• Ferran Esquilache, «Searching for the Origin: A new Interpretation for the Horta of Valencia in Times of al-Andalus», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agrarian Archaeology: Irrigation, drainage, dry agriculture and pastures in Al-Andalus, Turnhout: Brepols, in press.
• Ferran Esquilache, «L’organització hidráulica en dos husun rurals de l’amal d’Alzira. Les hortes fluvials de la Vall d’Alcalà en època andalusina», Afers. Fulls de recerca i pensament, 93 (2019) , 377-407.
• Josep Torró, Enric Guinot, «Los reales (riyadat) de Valencia antes y después de la conquista cristiana», J. Navarro Palazón, C. Trillo (eds.), Almunias. Las fincas de las élites en el Occidente islámico: poder, solaz y producción, Granada: Universidad de Granada, 2018, 355-388.
• Josep Torró, Josep Maria Segura, «Irrigación y asentamientos en la Vall de Perputxent», en Aigua i poblament musulmà, Ajuntament de Benissa, 1988, 67-92.
• Miquel Barceló, Helena Kirchner, Josep Torró, «Going around Zafar (Yemen). The Banû Rucayn field survey: hydraulic archaeology and peasant work», Proceedings of the Seminar for Arabian Studies 30 (2000), 27-39.
• Miquel Barceló, Josep Torró, Julián Ortega i Arcadi Piera, «The Search for the Hararah asdâd in the area of Zafâr, Governorate of Ibb, Yemen», Proceedings of the Seminar for Arabian Studies 30 (2003), 133-142.
• Miquel Barceló, Josep Torró, «The hydraulic set-up of Bayt al-Ashwal Valley: a case study», A. al-Hakimi i F. Pélat (eds.), Indigenous Knowledge and Sustainable Agriculture in Yemen, Sanaca (Iemen), 2003, 130-132.
• Kilian Cuerda, «Poblament i paisatge andalusins a la Serra Calderona», J. Méndez, D. A. Reinaldos (coords.), Nuevos estudios multidisciplinares sobre historia y cultura medieval: Fuentes, metodología y problemas, 2012, 125-128.
• Kilian Cuerda, «Els espais irrigats tradicionals de Nàquera. Estratigrafia d’un paisatge històric», Millars. Espai i Història, XXXVII (2014), 35-58.
• Carles Rabasa, Sergi Selma, «L’agregació del Molinell a Culla en 1411 i l’inici d’un nou hidraulisme», Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750 aniversari, vol. 2, Ajuntament de Culla, 1994, 537-572.
• Reis Lloría, Sergi Selma, «Aigua, irrigació, hortes i patrimoni al territorio valencià», Millars, XXXVII (2014), 17-34.
• Sergi Selma, «La integración de los molinos en un sistema hidráulico: la alquería de Artana (Serra d’Espadà, Castelló)», I Coloquio Historia y Medio Físico. El agua en zonas áridas: arqueología e historia, Almeria, t.2, 1989, 713-736.
• Sergi Selma, «El molí hidràulic de farina i l’organització de l’espai rural andalusí. Dos exemples d’estudi arqueològic espacial a la Serra d’Espadà (Castelló)», Mélanges de la Casa de Velázquez XXVII (1991), 69-106.
• Sergi Selma, «Evolució des de l’època andalusí de l’espai agrari irrigat a la vall de Veo (Serra d’Espadà, Castelló)», IV Congreso de Arqueología Medieval Española, Alacant, 1993, t.3, 1994, 567-574.
• Sergi Selma, «Hidraulisme medieval al territori d’Onda», Butlletí d’Estudis Municipals d’Onda 1 (1999), 179-194.

top

 

---

 

Design, Control and Management of irrigated areas

• Enric Guinot, «Comunidad rural, municipios y gestión del agua en las huertas medievales valencianas», A. Rodríguez (ed.), El lugar del campesino. Entorno a la obra de Reyna Pastor, Valencia, 2007, 309-330.
• Enric Guinot, «“Com en temps de sarraïns”. La herencia andalusí en la organización del regadío de una ciudad medieval: la huerta de Valencia», Mª. I. del Val, O. Villanueva (eds.), Musulmanes y cristianos frente al agua en las ciudades medievales, 2008, 173-196.
• Enric Guinot, Ferran Esquilache, «Not only peasants: the myth of continuity in the irrigation communities of Valencia, Spain, in the medieval and early modern periods», Continuity and Change, 32-2 (2017), 129-156.
• Enric Guinot, Joan Romero, «El Tribunal de les Aigües de l’Horta de València: continuïtat institucional i canvi social», Derecho, Historia y Universidades. Estudios dedicados a Mariano Peset, Vol I, 2007, 755-769.
• Ferran Esquilache, Enric Guinot, «La gestió tècnica de la Irrigació en les hortes històriques valencianes. El sequier, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII)», Millars. Espai i Història, XXXVII (2014), 59-99.
• Ferran Esquilache, «La cuestión de la proporcionalidad en la distribución del agua de riego. El caso de la acequia de Favara (huerta de Valencia)», C. Sanchis-Ibor et al. (eds.), Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, 2014, 50-69.
• Ferran Esquilache, «Més enllà de la ‘revolució verda’. El paper dels cultius en la formació de l’agrosistema andalusí», E. Vicedo-Rius (ed.), X Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Cultius, especialització i mercats, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, in press.
• Ferran Esquilache, «Sobre el limitado papel del Estado en la construcción y la gestión de la Huerta de Valencia en época andalusí», in press.
• Josep Torró, «Canteros y niveladores. El problema de la transmisión de las técnicas hidráulicas andalusíes a las sociedades conquistadoras», Miscelánea Medieval Murciana, XXXVII (2013), 209-231.

top

 

---

 

Agricultural terraces

• Josep Torró, «Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transformacions de la colonització cristiana», J. Bolós (ed.) Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval, Lleida, 2007, p. 81-143. [Afers 51 (2005), 301-356]
• Josep Torró, «Vall de Laguar. Asentamientos, terrazas de cultivo e irrigación en las montañas del Sharq al-Andalus: un estudio local», Recerques del Museu d’Alcoi 16 (2007), 151-181.
• Josep Torró, «On the problem of Andalusi dry farming: Aialt (Castell de Castells), a qarya with no irrigation system in the mountains of Valencia», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agrarian Archaeology: Irrigation, drainage, dry agriculture and pastures in Al-Andalus, Turnhout: Brepols, in press.
• Sabina Asins, «References on Agricultural terraces (Spain)», October, 2014.

top

 

---

 

Land distribution and feudal colonisation

• Enric Guinot, «El repartiment feudal de l’Horta de València al segle XIII: Jerarquització social i reordenament del paisatge rural», E. Guinot, J. Torró (eds.), Repartiments a la Corona d’Aragó, Valencia, 2007, 115-199.
• Enric Guinot, «La construcción de un paisaje medieval. Poder feudal y organización social del espacio rural en la Valencia del siglo XIII», J. A. Sesma (coord.), La Corona de Aragón en el centro de su historia 1208-1458. Aspectos económicos y sociales, Zaragoza, 2010, 109-133.
• Enric Guinot, «La construcción de nuevos espacios agrarios en el siglo XIII. Repartimientos y parcelarios de fundación en el País Valenciano: Puçol i Vilafamés», J. Torró, E. Guinot (eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), Valencia: PUV, 2018, 119-160.
• Enric Guinot, Sergi Selma, «La construcción del paisaje en una huerta feudal: la Séquia Major de Vila-real (siglos XIII-XV) », J. Torró, E. Guinot (eds.) Hidráulica agraria y sociedad feudal. Técnicas, prácticas, espacios, Valencia, PUV, 2012, 103-145.
• Enric Guinot, Ferran Esquilache, «La reorganización del paisaje agrario en la huerta de Valencia después de la conquista feudal. El sistema hidráulico y el parcelario de Montcada y Benifaraig en el siglo XIII», Debates de Arqueología Medieval 2 (2012), 229-276.
• Ferran Esquilache, «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València», Recerques. Història, economia, cultura 62 (2011), 5-36.
• Ferran Esquilache, «Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida del Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 27 (2015), 13-41.
• Ferran Esquilache, «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’IDECO, 9 (2016), p. 67-85.
• Ferran Esquilache, «Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana», E. Vicedo-Rius (ed.), IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2019, 449-474.
• Josep Torró, «La colonización del valle de Pego (c. 1280-c. 1300). Prospección y estudio morfológico: primeros resultados», Arqueología Espacial, 19-20 (1998), 443-461.
• Josep Torró, «Arqueologia de la Conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles XIII-XIV)», M. Barceló et alii (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, Valencia, PUV, 2003, 153-200.
• Josep Torró, «Després dels musulmans. Les primeres operacions colonitzadores al regne de València i la qüestió de les tècniques hidràuliques», F. Sabaté (ed.), Arqueologia Medieval II. La transformació de la frontera medieval musulmana, Lleida, 2009, 93-118.

top

 

---

 

Hydraulic mills

• Thomas Glick, Enric Guinot, Luis Pablo Martínez (eds), Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, VaLEncia, Alfons el Magnànim, 2000.
• Enric Guinot, «Molins andalusins i molins feudals: l’ordenació del sistema hidràulic baix-medieval del riu de la Sénia», Th. Glick et alii. (eds.) Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Valencia, 2000, 193-227.
• Enric Guinot, «El riu de la Sénia: sistemes de reg i molins medievals», Acta Mediaevalia 23-24 (2002), 103-121.
• Enric Guinot, «La política d’establiment i construcció de molins al regne de València durant el regnat de Jaume II», XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. II, Valencia, 2005, 2.172-2.204.
• Enric Guinot, «Aproximació als molins medievals de Castelló de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXI (2005), 389-404.
• Enric Guinot, Sergi Selma, «La Acequia Real del Júcar y sus molinos (La Ribera, País Valenciano)», III Jornadas de Molinología (Cartagena, 2001), Murcia, Gobierno de la Región de Murcia, 2002, 320-338.
• Ferran Esquilache, Ivan Martínez, «Les dificultats en l’aprofitament de les aigües del Xúquer. El molí, l’assut i la nora de Matada (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària 22 (2012), 55-76.
• Ramon Martí, Sergi Selma, «La huerta de la Madina de Subrub. (Segorbe, Castelló)», Boletín de Arqueología Medieval 9 (1995), 39-51.
• Sergi Selma, Els molins d’aigua medievals al Sharq al-Andalus, Onda, 1993.
• Sergi Selma, «De la construcció islàmica al casilici modern: l’evolució del molí hidràulic valencià», Th. Glick et alii. (eds.) Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Valencia, Alfons el Magnànim, 2000, 101-161.
• Sergi Selma, «Poblament i molins al districte islàmic de la Madina Al-Jazira Suqr (Alzira, la Ribera)», L’espai de l’aigua, Valencia, 2000, 89-106.
• Sergi Selma, «La integración de los molinos en un sistema hidráulico: la alquería de Artana (Serra d’Espadà, Castelló)», I Coloquio Historia y Medio Físico. El agua en zonas áridas: arqueología e historia, Almeria, 2, 1989, 713-736.
• Sergi Selma, «El molí hidràulic de farina i l’organització de l’espai rural andalusí. Dos exemples d’estudi arqueològic espacial a la Serra d’Espadà (Castelló)», Mélanges de la Casa de Velázquez XXVII (1991), 69-106.
• Sergi Selma, «Notes sobre la formació d’uns primers monopolis feudals a la Vall d’Albaida», Alba, Ontinyent, 7 (1992), 35-38.
• Sergi Selma, «Conquesta feudal i creació de monopolis de renda al País Valencià», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 69 (1993), 333-355.
• Sergi Selma, «Molins i rodes: entorn d’una discussió desafortunada», Afers 15 (1993), 11-26.

top

 

---

 

New towns

• Enric Guinot, Javier Martí, «Las villasnuevas medievales valencianas (siglos XIII-XIV)», Boletín Arkeolan 14 (2006), 183-216.
• Josep Torró, «El problema del hábitat fortificado en el sur del reino de Valencia después de la segunda revuelta mudéjar», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 7 (1990), 53-59.
• Josep Torró, «El urbanismo mudéjar como forma de resistencia. Alquerías y morerías en el reino de Valencia (siglos XIII-XVI)», Actas VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, 1996, 535-597.
• Josep Torró, «L’alqueria que esdevingué pobla. Morfologia urbana d’Agullent (segles XIII-XVI)», Actes del Primer Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, Diputació de València-Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, 1997, 939-954.
• Josep Torró, Enric Guinot, «De la madîna a la ciutat. Les pobles del sud i la urbanització dels extramurs de València (1270-1370)», Saitabi, 51-52 (2002), 51-103.
• Josep Torró, Josep Maria Segura, «Asentamientos cristianos fortificados (siglos XIII-XIV): una aproximación tipológica para el sur del País Valenciano», Fortificaciones y castillos de Alicante, Alacant, Caja Ahorros Provincial, 1991, 147-180.
• Josep Torró, Josep Ivars, «Villas fortificadas y repoblación en el sur del País Valenciano. Los casos de Cocentaina, Alcoi y Penáguila», III Congreso de Arqueología Medieval Española, Oviedo, 1992, 472-482.
• Concha Camps, Josep Torró, «Baños, hornos y pueblas. La Pobla de Vila-rasa y la reordenación urbana de Valencia en el siglo XIV», S. Dauksis, F. Taberner (eds.), Historia de la ciudad, II. Territorio, sociedad y patrimonio, València, 2002, 125-46.
• Josep Torró, «Formas de poblamiento y urbanismo. Cómo se organizaron los lugares de habitación de los musulmanes del reino de Valencia (siglos XIII-XVI)», Entre tierra y fe. Los musulmanes en el reino cristiano de Valencia (1238-1609), Valencia, 2009, 201-217.

top